Hi ha una afició
que practic molt sovint, i és la d’estar tranquil·la. És un bon exercici a
l’hora d’intentar apaivagar certes tormentes que s’activen ocasionalment en el
meu interior.
No hi ha un mètode únic en la seva pràctica, sinó que depèn de la sorpresa que em pugui causar el descobriment d'una melodia, d'un paisatge, d'un sentiment o d'un pensament. Mentre dura el gaudi i el record, puc dir que les marees es regulen, un nouveau calcul reequilibra la situació i el que jo entenc per tranquil·litat, s'estén.
A tall d'exemple, la imatge de dalt i, sobretot, la melodia de sota...
No hi ha un mètode únic en la seva pràctica, sinó que depèn de la sorpresa que em pugui causar el descobriment d'una melodia, d'un paisatge, d'un sentiment o d'un pensament. Mentre dura el gaudi i el record, puc dir que les marees es regulen, un nouveau calcul reequilibra la situació i el que jo entenc per tranquil·litat, s'estén.
A tall d'exemple, la imatge de dalt i, sobretot, la melodia de sota...
4 comentaris:
Molt bona afició!
I si saps que estàs intentant calmar-te, et funciona? De vegades passa per casualitat, però jo no crec que em pogués enganyar a mi mateix.
Noveau calcul sempre deixa un bon record
Maria: n'hi ha de millors, però aquesta no està malament.
Xexu: no és tant enganyar-se com conformar-se amb passar-ho bé i disfrutar del que tens a mà, deixant de banda les "ronyes"...
Aineta: esper que sentim "nouveau calcul" amb altres idiomes ben aviat.
Publica un comentari a l'entrada