Hi ha una afició
que practic molt sovint, i és la d’estar tranquil·la. És un bon exercici a
l’hora d’intentar apaivagar certes tormentes que s’activen ocasionalment en el
meu interior.
No hi ha un mètode únic en la seva pràctica, sinó que depèn de la sorpresa que em pugui causar el descobriment d'una melodia, d'un paisatge, d'un sentiment o d'un pensament. Mentre dura el gaudi i el record, puc dir que les marees es regulen, un nouveau calcul reequilibra la situació i el que jo entenc per tranquil·litat, s'estén.
A tall d'exemple, la imatge de dalt i, sobretot, la melodia de sota...
No hi ha un mètode únic en la seva pràctica, sinó que depèn de la sorpresa que em pugui causar el descobriment d'una melodia, d'un paisatge, d'un sentiment o d'un pensament. Mentre dura el gaudi i el record, puc dir que les marees es regulen, un nouveau calcul reequilibra la situació i el que jo entenc per tranquil·litat, s'estén.
A tall d'exemple, la imatge de dalt i, sobretot, la melodia de sota...