No posaré aquí l'original (Taylor Swift no és santa de la meva devoció), però reconec que gràcies a ella tenim aquesta versió, que m'encanta. De fet, m'agraden la majoria de versions vintage que Scott Bradlee orquestra per al seu particular projecte, Postmodern jukebox.
PD.: que ningú no és pensi que som una experta musiquera, si no fós per un amic del facebook que va penjar aquesta altra joieta ...
