Duc setmanes sense passar-me per aquí. Llegesc molt i tenc bastant de trui, el que ens defineix a molts, en resum, així que no és excusa. En realitat, el que em passa és que no tenc gaire que contar, ni bo ni dolent. Les coses bones no m'inspiren a l'escriptura, i les coses dolentes, perquè detallar-les?
Ni ressenyar llibres. Buf, quina peresa!
Però he sentit aquesta cançó del darrer cd,
Get happy, dels Pink Martini, i no m'he pogut resistir a la temptació de compartir-la amb amics i d'oferir-la en aquesta finestreta.
La lletra és una mica massa tristona, però val la pena:
Qué tristeza tengo
desde que te fuiste
dejando en mi ser
hondo padecer,
amargo dolor.
Sé que no me quieres
nunca me quisiste
y tu falso amor
fue una burla cruel
a mi corazón.
A pesar de todo
yo te quiero siempre
y mi anhelo es
verte junto a mi,
besarte otra vez.
Yo te quiero siempre
aunque sé que no me quieres
vuélveme a engañar
si mi sino es
por tu amor llorar.
Encara no he decidit si quedar-me amb la versió o amb l'original instrumental del maestro Ernesto Lecuona. Mentrestant, deix aquí les dues.
No sé quan tornaré, esper que prest. No sé sí trobaré un moment per passejar-me pels blogs amics. Per si de cas, us desig bona nit i us envi un fins aviat, que esper no s'allargui gaire...
