Sents, i veus, música en moviment, en equilibri gràcies a la dansa, i entens que a vegades no calen les paraules. Com quan amb la mirada reconeixes l'ànima de qui tens al davant. o com quan l'aire et duu
l'aroma de la terra banyada per la pluja, tant de temps desitjada, o com quan assaboreixes les dolçors i les acideses de la vida, potser al mateix instant.
Quan no calen les paraules, perquè no hi ha espai per a elles.
4 comentaris:
Que no calguin les paraules vol dir que la situació té una entitat pròpia, que parla per si sola.
Hola Xexu. M'agraden, aquests tipus de situacions, quan són per a bé.
Ahir vaig veure un capítol de Castle, feia molt que no el veia però em va agradar. Romàntic a morir. Ara es veu que està amb la inspectora. En el capítol ella tenia una bomba a sota els peus i no es podia moure, la van intentar desconnectar però no van poder i quan faltava 10 minuts ella li demana que se'n vagi. Ell es despedeix i marxa i al cap d'un moment torna amb dos cafès de màquina un a cada mà, amb la seva cara súper feliç. Ella li diu: "T'he demanat que marxessis!!" i ell contesta "I jo ho he marxat! però no he dit pas que no tornaria! Com vols que et deixi aquí sola??"
Al final aconsegueixen desactivar la bomba.
Vaig anar a dormir súper feliç.
No sé perquè t'ho he explicat això, però ho volia compartir amb tu.
:)
M'agrada aquesta sèrie, però no l'he seguida. M'agrada per la relació d'ells dos, sobretot. Té un punt divertit i a la vegada sincer i sa. Si qualque dia em trob fermada amb una bomba als peus, miraré de posar-me en contacte amb tu d'alguna manera perquè em duguis un cafè!!!!!
Publica un comentari a l'entrada