Comiats

Feliços o dolorosos, eterns o momentanis, incòmodes o agradables, suaus o espinosos, inesperats o previsibles. Hi ha moltes classes de comiats però tots coincideixen en una cosa: en major o menor mesura, la tristesa els embolcalla.

Capaços del millor

Som capaços del pitjor, però també del millor: contemplar la bellesa i lluitar per conservar-la.

Épatant

Tanta ladygaga, tanta ladygaga i no arriba a les soles de les sabates dels shows que muntava Cab Calloway fa casi cent anys... Epatant.

I tot ha vengut per aquesta mena d'homentatge que algú ha compartit a facebook:
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tvkCEEj4I2s#!

Hala, ja estic de bon humor. Ariariho!

Entre l'espasa i la paret

Diumenge passat em convidaren a anar al cinema per veure The deep blue sea. Gràcies, I.!
Em digueren que la traducció del títol venia a ser "entre l'espasa i la paret" ("between the devil and the deep blue sea").
La pel·lícula parla de l'amor, del desamor, de la passió, de la ceguesa, de la necessitat.
És crua, vital, genial i bella, molt bella. I és inevitable no endinsar-se en la muntanya russa que suposen els sentiments i les emocions de Hester Collyer, la protagonista (immensa Rachel Weisz).
Hi contribueixen la fotografia (una llum íntima i càlida) i la banda sonora (la composició de Barber sonà dins del meu cap molt temps després d'haver sortit de la sala).
No us la perdeu...