Un moment perfecte

Començà a sonar una trompeta, eren les notes d'una vella melodia. La remor de fons la despistà al principi: què hi pintaven aquells ocells allà? Després, en una llarga introducció, un saxo i uns violins donaren pas a una veu vella, gastada, de musical antic.

A la fi, la melodia: així ho indicava l'orquestració màgica i conjunta de veu, violins, baix, saxo i trompeta.

I pensà que era una cançó ideal per a una nit d'insomni, o no; una cançó perfecte per a ser escoltada amb una copa de vi negre a la mà, o blanc; la millor cançó, en definitiva, per a ser gaudida amb bona companyia... o en entranyable soledat.