Acaba una nova setmana.
Petits canvis, petites passes. Els moviments justos... en la direcció correcta? No ho sé. Però tan se val, és l'única direcció visible en aquests moments, malgrat no sé com abarcar tantes coses, com li contava a una amiga avui dematí.
Mentrestant, faig, i faig, i continuu fent. És la meva lenta revolució o, si ho preferiu, llevau-li la "r": és la meva lenta evolució.
Ara som a casa, és tard i no tenc perquè fer res més per avui. Quin descans per als sentits, quin descans per al cervell...
4 comentaris:
I pel cos, que és la nostra carcassa
Ja ho pots ben dir!
Revolució no és el mateix que evolució. De fet, ho determina això que dius de: "en la direcció correcta? no ho sé"
Pren-te el temps que necessitis.
Publica un comentari