dijous, 19 de novembre de 2009

Pèrdua



Hi ha infinites maneres de perdre a algú, i totes condueixen sempre al dolor i, en ocasions, a la culpa i a la desesperança. Ens aixecarem també aquesta vegada? O aquest cop el pes ens mantendrà de genolls?
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Frannia ha dit...

Sempre es pot trobar un bastó per aixecar-se.

20 de novembre de 2009, a les 18:11
Aineta ha dit...

Sempre ens aixecam, encara que pensem que no podrem

20 de novembre de 2009, a les 20:58

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)