dijous, 5 de febrer de 2015

De moixos


El gato que venía del cielo
Takashi Hiraide
Alfaguara, 2014

Vaig comprar el llibre perquè m’encanten els moixos. De fet, tenc la sort de viure a una casa al camp i a dia d’avui tenc quatre moixes, més el moix d’uns veïnats que ve cada dia de visita, matí i tarda. El llibre no m’ha decebut, però tampoc puc dir que m’hagi encantat. Ho deixarem en tables. Sí puc dir que entenc perfectament com viuen els protagonistes de la història la seva relació amb els moixos, i sobretot amb Kiri, l’autèntic protagonista. Els moixos són esperits lliures i interessats. Els amos som els proveïdors no domés de les necessitats bàsiques, sinó també de tot allò que implica comfortabilitat i passar-s’ho bé. I donen alguna cosa a canvi? Doncs sí, i és important: una companyia autèntica i tranquil·la. Veure que, de tots els llocs que poden escollir per descansar, escullen el teu costat, és un goig. La contrapartida és la seva pèrdua. Saps que en qualque moment arribarà, és el que té ser un esperit lliure, però això no et prepara per a ella. Com tot el que estima un, deixa un buit enorme. Aquestes són les sensacions que el llibre m’ha fet rememorar.