dilluns, 29 de setembre de 2014

Darreres lectures



Amok, Stefan Zweig
Per a mi, el millor llibre que he llegit en molt de temps. La manera d'escriure de Zweig és magnífica. Són set relats protagonitzats per set persones dominades per sentiments de diversa procedència.

El misterio de la cámara azul, Jean D'Aillon
Intrigues i misteris, resolts per un notari al París del segle XVII. Primera novel·la d'una sèrie. Molt entretenguda.

El hotel de los corazones rotos, Deborah Moggagh
Un divertimento senzill i agradable. A un hotelet rural anglès conflueixen vides solitàries que al final acaben no sent-ho tant.

La verdad del caso Harry Quebert, Joel Dicker
Un assassinat i una desaparició que es resolen, molts anys després, a la manera d'un trencaclosques molt ben armat, peça a peça, pàgina a pàgina.

Historia y desventuras del desconocido soldado Schlump, Hans Herbert Grimm
Una sàtira de la Primera Guerra Mundial, escrita per un coetani. Per a mi, de divertida no va tenir gaire.

La princesa de hielo, Camila Lackberg
Més assassinats, aquests a la freda Suècia. Senzilla i entretinguda, empatitzes amb els personatges i la història és ben intrigant.

dimecres, 24 de setembre de 2014

Homes bojos



Tal vegada no siguin bojos. Potser siguin únicament estranys, o dolents, o inconscients. La qüestió, però, és que ahir un d'ells va dimitir perquè la majoria no estava d'acord amb el "seu" avantprojecte de llei. Un altre es va veure sacsejat perquè un tribunal de justícia li anul·là el "seu" decret sobre les llengües a l'escola. També empresonaren un boig que va atacar gent desconeguda amb un ganivet; avui han caçat una bèstia que segrestava nines.

Podria continuar amb bones notícies sobre bojos. També amb males... Pensant-ho bé, la majoria de notícies giren entorn gent que diu o fa bogeries, en un concepte ample. Però ara mateix em qued amb aquesta cançó i amb el fet, demostrat, que la "mala" bogeria no sempre guanya.

divendres, 5 de setembre de 2014

Flors d'un dia




També m'agrada anomenar-les flors de nit, ja que domés arribam a veure-les fins a primeres hores del matí. Surten d’un cactus en principi gens atractiu, si bé té, com tot en aquesta vida, el seu moment d’esplendor. Malgrat les pues, la forma i les dimensions extraordinàries, sense esperar res d'ell, cada estiu ens sorprèn amb flors i flors i més flors que duren unes quantes hores i que deixen un rastre de bellesa i aroma impressionant. Al manco per a nosaltres.