dijous, 3 d’abril de 2014

Deu oques blanques


Deu oques blanques
Gerbrand Bakker
Raig Verd Editorial
2013


Vaig comprar el llibre per dos motius:
- pel títol, una evidència que saben tots els que em coneixen, i
- per haver llegit un parell de crítiques favorables.

Doncs bé, un cop llegir puc resumir la conclusió en una frase que no m'agrada usar: "m'esperava una altra cosa".

La protagonista, una holandesa de mitjana edat, es refugia en una petita i acollidora granja de Gal·les. És una fugida solitària en la que es troba amb una guarda d'oques que, misteriosament, van desapareixent. Qualque visitant interferirà també en la seva solitud. El seu marit la cerca amb ajuda i al final la localitza. Al llarg del llibre s'intueixen els motius pels quals ella decideix rompre amb el seu passat.

I fins aquí l'argument. Ara vénen les meves impressions: tal vegada la paulatina desaparició de les oques és una metàfora de l'evolució d'ella. Però no ho sé. La presència d'Emily Dickinson i els seus poemes és constant al llarg de tota la narració, i jo no acab de veure-hi la importància. Serà que no tenc el nivell adequat, però la veritat és que la història m'ha deixat freda, i no poc, sobretot perquè no arrib a empatitzar amb cap personatge.

 - - - - - - - - - - - -

PD.: amb la de llibres bons que he llegit darrerament, i resulta que aquest havia de ser el que em fés retrobar amb "xicarandana". En fi, reflexionaré al respecte...

Mentrestant, us deix aquí sota una fotografia de la nevada de fa dos anys. Les que hi surten són les meves oques. Hi ha hagut qualque baixa, també alguna incorporació, i ja veis, no són blanques ni són 10, però us assegur que són més apreciades que les de la novel·la. Ah, per cert, el número 1 i la número 2 de la fila han estat pares recentment de 5 oquetes guapíssimes. Fins la propera!