dimecres, 5 de febrer de 2014

Eih!



Feia molt de temps que una cançó no em provocava irrefrenables ganes de ballar. I que ho aconseguís un dilluns a les 7.10 h encara ho fa més meritori.

I, sí, es tracta de la cançó d'aquí sobre, ho heu encertat.

Com és habitual, va descobrir-me-la la ràdio (Radio3, "Hoy empieza todo") i és d'un grup que no conec de res.

No afegiré res més, domés que tenia ganes de compartir-la amb vosaltres.

PD.: si qualque valent o valenta s'atreveix a donar-li al play, esper em conti si realment ha pogut escoltar la cançó sense moure's en absolut.

dilluns, 3 de febrer de 2014

La importància del condicional



Doncs sí, fa un grapat de setmanes vaig descobrir la importància del "si" condicional:

SI no m'haguessin oferit una entrada -gratis- per al concert de Manel a Palma,
SI no m'hagués decidit a anar-hi sola, malgrat la mandra que em feia,
SI no hagués tengut el seu darrer cd a casa, a mà (el vaig escoltar un pic i ni fu ni fa),

SI no hagués estat per tot això:

a) m'hauria perdut un dels millors concerts de la meva vida,
b) hauria perdut una bona oportunitat per sentir-me millor amb mi mateixa,
c) hagués passat de llarg de la joia que és aquest cd, Atletes, baixin de l'escenari!

Però, sempre hi ha un però, l'altra cara de la moneda és aquesta:

SI no fós per La vie en rose de Pablo Alborán, que fa uns dies em ronda pel cap, no hauria acabat penjant el post. Aquest jove mai no m'ha dit res, però la versioneta "se las trae"...



Manel i Alborán al mateix post? M'ho he de fer mirar, encara que coses més rares passen avui dia.