divendres, 5 de setembre de 2014

Flors d'un dia




També m'agrada anomenar-les flors de nit, ja que domés arribam a veure-les fins a primeres hores del matí. Surten d’un cactus en principi gens atractiu, si bé té, com tot en aquesta vida, el seu moment d’esplendor. Malgrat les pues, la forma i les dimensions extraordinàries, sense esperar res d'ell, cada estiu ens sorprèn amb flors i flors i més flors que duren unes quantes hores i que deixen un rastre de bellesa i aroma impressionant. Al manco per a nosaltres.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

És una magnífica metàfora, fins i tot en els llocs més insospitats hi ha bellesa, i això també és aplicable a les persones. Només s'ha de saber trobar. Si la trobem potser la sabrem veure més enllà d'unes quantes hores.

Aineta ha dit...

Són com els 15 minuts de glòria que deia en Warhol. Unes flors precioses.

Xicarandana ha dit...

Ben cert, Xexu.

Gràcies, Aineta!