dilluns, 29 de setembre de 2014

Darreres lectures



Amok, Stefan Zweig
Per a mi, el millor llibre que he llegit en molt de temps. La manera d'escriure de Zweig és magnífica. Són set relats protagonitzats per set persones dominades per sentiments de diversa procedència.

El misterio de la cámara azul, Jean D'Aillon
Intrigues i misteris, resolts per un notari al París del segle XVII. Primera novel·la d'una sèrie. Molt entretenguda.

El hotel de los corazones rotos, Deborah Moggagh
Un divertimento senzill i agradable. A un hotelet rural anglès conflueixen vides solitàries que al final acaben no sent-ho tant.

La verdad del caso Harry Quebert, Joel Dicker
Un assassinat i una desaparició que es resolen, molts anys després, a la manera d'un trencaclosques molt ben armat, peça a peça, pàgina a pàgina.

Historia y desventuras del desconocido soldado Schlump, Hans Herbert Grimm
Una sàtira de la Primera Guerra Mundial, escrita per un coetani. Per a mi, de divertida no va tenir gaire.

La princesa de hielo, Camila Lackberg
Més assassinats, aquests a la freda Suècia. Senzilla i entretinguda, empatitzes amb els personatges i la història és ben intrigant.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs he de dir que el primer autor només em sona, però no he llegit res d'ell, i la majoria dels altres ni els conec. El de Joel Dicker té certa anomenada, oi? Però no ha caigut a les meves mans. I la Läckberg... bé, em vaig cansar de seguida dels seus llibres... no m'agraden les sueques. Bé, no m'agrada com escriuen!

Aineta ha dit...

El de Joel Dicker aconsegueix el que pretèn, entrenenir i enganxar. El de Lackberg no em va dir res, em va allunyar de la novel·la sueca. Els altres no els he llegit.