dijous, 3 d’abril de 2014

Deu oques blanques


Deu oques blanques
Gerbrand Bakker
Raig Verd Editorial
2013


Vaig comprar el llibre per dos motius:
- pel títol, una evidència que saben tots els que em coneixen, i
- per haver llegit un parell de crítiques favorables.

Doncs bé, un cop llegir puc resumir la conclusió en una frase que no m'agrada usar: "m'esperava una altra cosa".

La protagonista, una holandesa de mitjana edat, es refugia en una petita i acollidora granja de Gal·les. És una fugida solitària en la que es troba amb una guarda d'oques que, misteriosament, van desapareixent. Qualque visitant interferirà també en la seva solitud. El seu marit la cerca amb ajuda i al final la localitza. Al llarg del llibre s'intueixen els motius pels quals ella decideix rompre amb el seu passat.

I fins aquí l'argument. Ara vénen les meves impressions: tal vegada la paulatina desaparició de les oques és una metàfora de l'evolució d'ella. Però no ho sé. La presència d'Emily Dickinson i els seus poemes és constant al llarg de tota la narració, i jo no acab de veure-hi la importància. Serà que no tenc el nivell adequat, però la veritat és que la història m'ha deixat freda, i no poc, sobretot perquè no arrib a empatitzar amb cap personatge.

 - - - - - - - - - - - -

PD.: amb la de llibres bons que he llegit darrerament, i resulta que aquest havia de ser el que em fés retrobar amb "xicarandana". En fi, reflexionaré al respecte...

Mentrestant, us deix aquí sota una fotografia de la nevada de fa dos anys. Les que hi surten són les meves oques. Hi ha hagut qualque baixa, també alguna incorporació, i ja veis, no són blanques ni són 10, però us assegur que són més apreciades que les de la novel·la. Ah, per cert, el número 1 i la número 2 de la fila han estat pares recentment de 5 oquetes guapíssimes. Fins la propera!




3 comentaris:

XeXu ha dit...

Primer de tot, no sabia que tenies oques, quina gràcia. I quin goig que fan sobre la neu.

Pel que fa al llibre, n'havia sentit bones crítiques, però en principi no tenia pensat llegir-lo. Molts cops no comento ressenyes si no tinc interès en el llibre, però tu has dit una cosa que trobo interessantíssima. Quan dius que no tens el nivell adequat m'he sentit molt identificat. HI ha llibres que se suposa que són boníssims, però que no arriben perquè semblen destinats a gent molt culta, a grans intel·lectuals. A mi em fan rabieta perquè em fan sentir inferior, com si no fos prou per entendre'ls, i una cosa que fem per distracció, com és llegir, no ens pot fer sentir malament d'aquesta manera. Vaja, és la meva opinió, abans que llibres així prefereixo llegir trames facilotes però que em distreguin i diverteixin més.

Gerònima ha dit...

M'encanten les teves oques!
:)

Del llibre no puc opinar, però la sensació que descrius, també la conec.

Una abraçada!

Aineta ha dit...

Idò a una altra cosa, que el món és ple de llibres!