dilluns, 3 de febrer de 2014

La importància del condicional



Doncs sí, fa un grapat de setmanes vaig descobrir la importància del "si" condicional:

SI no m'haguessin oferit una entrada -gratis- per al concert de Manel a Palma,
SI no m'hagués decidit a anar-hi sola, malgrat la mandra que em feia,
SI no hagués tengut el seu darrer cd a casa, a mà (el vaig escoltar un pic i ni fu ni fa),

SI no hagués estat per tot això:

a) m'hauria perdut un dels millors concerts de la meva vida,
b) hauria perdut una bona oportunitat per sentir-me millor amb mi mateixa,
c) hagués passat de llarg de la joia que és aquest cd, Atletes, baixin de l'escenari!

Però, sempre hi ha un però, l'altra cara de la moneda és aquesta:

SI no fós per La vie en rose de Pablo Alborán, que fa uns dies em ronda pel cap, no hauria acabat penjant el post. Aquest jove mai no m'ha dit res, però la versioneta "se las trae"...



Manel i Alborán al mateix post? M'ho he de fer mirar, encara que coses més rares passen avui dia.


3 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi ni els uns ni l'altre, ves per on. Tinc una mica de mania a Manel, tot i que algunes cançons són bones. Però si a tu t'han atrapat, ara no els deixis escapar!

Gerònima ha dit...

Ahir vaig estar pensant en tu, feien Jane Eyre a la sexta3, la versió del 2011. Amb la Mia Wasikowska i el Michael Fassbender.
Em va encantar.
:)

M'alegro dels teus "si" condicionals.
Patonet!

Xicarandana ha dit...

Xexu, les coses bones i que et fan bé, no es poden deixar escapar!

Gerònima, a mi també m'encanta aquesta peli! Per cert, avui he vist "Austenland", una peli guapa i divertida. Ben recomanable!!!! Una abraçada!