dimecres, 28 d’agost de 2013

De necessitats



A vegades necessitam poc, a vegades molt. Potser amb un somriure ens sigui suficient, o amb una mirada sincera. O tal vegada l'exigència sigui major i ens calguin paraules, certeses, realitats. La qüestió és que en ocasions necessitam, simplement necessitam. Necessitam que creguin amb nosaltres, necessitam veure'ns des dels ulls d'aquelles persones que ens importen.

Ni idea de si la cançó va d'això. Probablement no, però és el que he sentit ara que l'acab d'escoltar per primer cop. Disculpa'm, Rufus, te tenia una mica abandonat...

I aquí l'enllaç a Spotify, ben recomanable: Rufus Wainwright – Sometimes You Need

dissabte, 17 d’agost de 2013

"Un somni és un desig fet realitat"



Un poble petit.
Un concert a la fresca, en un racó acollidor.
Una brisa suau, de vespre d'estiu.

Uns músics joves, molt joves.
Dos violins, un cello i una veu.
Llum tènue que reflectia les seves ombres a la paret, antiga, del fons.
Un públic entregat.
I sonà aquesta cançó, de la Ventafocs: A dream is a wish come true.

Autenticitat, sinceritat i gaudi en el que un fa, això és el que desprenien mentres tocaven.

Calma, futur, present i passat, en això vaig pensar mentres sonava la cançó.

La versió que penj aquí no té res a veure amb la d'aquella nit. Bé, sí, té la mateixa calma...

dissabte, 3 d’agost de 2013

Una reflexió


Contemplava amb unes amigues aquesta magnífica posta de sol, a una platja preciosa que no coneixia, dins una tranquil·litat absoluta que mantenia les ones gairebé immòbils, quan una d'elles em demanà si no se m'acudia qualque reflexió per al blog. Li vaig contestar que darrerament estava poc reflexiva. I és cert. Potser sigui per la calor, que em fon les neurones, de tota manera, ja va bé així.

Però, li he estat donant voltes, i no he pogut evitar enllaçar aquell moment calm i especial amb la idea que tenc de l'amistat.

Nina Simone, banda sonora amb la que convé llegir aquest post, em va donar la clau fa uns dies amb la seva versió instrumental del You'll never walk alone.




L'amistat té molts caires, però hi ha una característica inevitable: la certesa que amb un amic a la vora no et sents sol. Tots els seguidors del Liverpool, hooligans inclosos, em donen la raó: ahir, mirau quina casualitat, l'amiga de la reflexió em va dir que aquest era l'himne de l'equip.

Ups, hauria d'haver titulat el post com "Una reflexió nyonya"...