diumenge, 27 de gener de 2013

Vitamines



S'acaba el diumenge, ja queda menys per començar la nova setmana.
Em trobaré les mateixes batalles de sempre? És més que probable.
Alguna de nova? També és possible.
I d'ànims, com anam? Em sembla que per sobre de la mitjana.
El motiu? Potser sigui perquè, encara què res acaba d'anar bé, el més important es manté i les petites coses continuen rutllant.

diumenge, 20 de gener de 2013

Primavera instantània


Tan senzill com obrir el xat, després de molt de temps de tenir-lo tancat, i xerrar amb una amiga a través dels dits mentre a la ràdio sona aquesta cançó... (Crushing pennies, de The Spring Standards).


dissabte, 19 de gener de 2013

Tenc un somni





          -          -          -          -          -          -

Tinc un somni, que un dia aquesta nació s'alçarà i experimentarà el veritable significat del seu credo: "creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals."


          -          -          -          -          -          -


Enguany fa cinquanta anys que Martin Luther King pronunciava el seu famós discurs. Cinc anys després, moria assassinat. Elvis Presley, com molt altres, li retria homenatge com domés ell sabia fer-ho: cantant aquesta fantàstica cançó.

Han passat ja cinquanta anys i continuam en un món perillosament injust i immisericorde. Amb una minoria dèspota i inepte. Una altra minoria lluitadora i poc escoltada. I una majoria immensa que passa de puntetes per la vida evitant els esquitxos d'uns i dels altres. Malauradament, m'incloc en el tercer grup.

Cap on anam? Ni idea, no pinta gens bé, però mentres hi hagi gent com King, tenim qualque oportunitat:

          -          -          -          -          -          -

"...un dia et trobaràs amb una gran oportunitat davant teu i aquesta et cridarà a prendre posició ferma devant un gran principi, una gran qüestió, una gran causa. Tu et faràs enrere excusant-te amb el fet que vols viure una vida més llarga. Potser tindràs por de perdre la teva feina o potser de que et critiquin, o de perdre popularitat. Potser també tindràs por que algú t'ataqui amb un ganivet o una pistola o que et posin una bomba a casa teva, i per això decideixes de no prendre cap posició ferma... Doncs així podràs anar vivint fins que tinguis noranta anys, però estaràs tan mort als trenta vuit com ho estaràs quan en tinguis noranta. La interrupció de l'alè en la teva vida no serà res més que l'anunci caduc d'una mort de l'esperit que va succeir temps enrere. Vas morir quan no vas voler aixecar-te per defensar el dret. Vas morir quan no vas voler aixecar-te per defensar la veritat. Vas morir quan no vas voler aixecar-te per defensar la justícia."

          -          -          -          -          -          -

dijous, 10 de gener de 2013

Click-click



Duim 10 dies d'aquest 2013 i he tengut temps per a un gran disgust i també per a una gran alegria, intercalats això sí per la imprescindible rutina. Pocs moments tranquils que recordi, encara què avui la ràdio m'ha obsequiat amb un d'ells.

El locutor del programa Cuando los elefantes sueñan con la música de Radio3 ha "pinxat" aquesta versió del Over the rainbow, a càrrec de Melody Gardot, després de citar a García Márquez amb la següent reflexió: "La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda, y cómo la recuerda para contarla".

Les neurones m'han fet click-click. I m'he sentit millor.