dimarts, 31 de desembre de 2013

El comptador a zero




Amb aquesta anacrònica vesió d'una vella cançó despedesc l'any des del blog. Els Trammps amb el Zing de Judy Garland (per a mi, la cançó és més seva que de ningú). És de les que desprenen una mica d'alegria, que són les que ens agraden, i més en un dia com avui.

És possible que haguem escabetxat un any un altre pic? Idò sí, i amb quina rapidesa... Ja ho deien, els vells de la família, que això feia via. El que passa és que amb una dècada sobre les espatlles, i amb dues, no t'ho creus: tot el temps i tot el món són teus.

Arribats als 30, comences a sospitar alguna cosa. Les setmanes comencen a agafar velocitat. Els mesos, també. Però no en fas gaire cas, estàs massa ocupat i segueixes pensant que tens tota la vida als peus per fer-hi el que vulguis i quan vulguis, que tot lo bo arribarà perquè, simplement, t'ho mereixes.

Amb els 40, la cosa canvia. Gent important per a tu ha anat partint, a poc a poc o ràpidament, amb silenci o fent estropici. Tant és, ja no hi són. Te n'adones també que ja fas tard per a algunes coses, i de les importants, i hi ha moments en què no veus res més que el que no tens.

Però ets aquí, just aquí, ara, en el dia en què el comptador es torna a posar a zero. Ja passes de fer balanç del que has deixat enrere, o al manco ho intentes. Penses amb com estàs ara, amb els que t'envolten, i pregues perquè l'any que entra t'ho mantengui. No demanes res més, perquè no cal.


3 comentaris:

XeXu ha dit...

La sensació de només veure el que no tens jo l'he anat vivint tota aquesta dècada. M'aproximo als 40, encara em queda una mica, però suposo que ho acabaré vivint com tu, perquè encertes força els passos anteriors. De moment, però, jo demano més a l'any que entra, no és que estigui malament, però vull més, no em conformo. Molta sort per tu, i tant de bo que et sorprengui i et doni algunes alegries inesperades.

artur ha dit...

Bon Any !!... i demanem una miqueta més de tot lo bo , (per demanar que no quedi ! )

zel ha dit...

I amb els cinquanta dius...que sigui el que hagi de ser.... Bon any!