dissabte, 3 d’agost de 2013

Una reflexió


Contemplava amb unes amigues aquesta magnífica posta de sol, a una platja preciosa que no coneixia, dins una tranquil·litat absoluta que mantenia les ones gairebé immòbils, quan una d'elles em demanà si no se m'acudia qualque reflexió per al blog. Li vaig contestar que darrerament estava poc reflexiva. I és cert. Potser sigui per la calor, que em fon les neurones, de tota manera, ja va bé així.

Però, li he estat donant voltes, i no he pogut evitar enllaçar aquell moment calm i especial amb la idea que tenc de l'amistat.

Nina Simone, banda sonora amb la que convé llegir aquest post, em va donar la clau fa uns dies amb la seva versió instrumental del You'll never walk alone.




L'amistat té molts caires, però hi ha una característica inevitable: la certesa que amb un amic a la vora no et sents sol. Tots els seguidors del Liverpool, hooligans inclosos, em donen la raó: ahir, mirau quina casualitat, l'amiga de la reflexió em va dir que aquest era l'himne de l'equip.

Ups, hauria d'haver titulat el post com "Una reflexió nyonya"...

4 comentaris:

Gerònima ha dit...

Que bona! tu, la cançó i la reflexió!
I m'encanta la imatge que acompanya la música.
:)

Vaig descobrir aquesta cançó gràcies a una adaptació que van fer pel disc de la marató de tv3.

Una abraçada Xica!

XeXu ha dit...

El 'You'll never walk alone' del Liverpool és mític! Tens raó, amb un amic al costat no et sents sol. I quan mires al voltant i no trobes ningú la soledat és extrema.

No sé què em passa a mi que darrerament no em surten les reflexions, el blog s'està tornant més íntim i introspectiu, però això ja va a temporades, fa una mica més d'un any em queixava que el blog se m'estava despersonalitzant. Ara és més com al principi dels temps...

Anònim ha dit...

95.000 seguidors del Liverpool i Nina Simone no poden estar equivocats. Nina, llevat que tu vulguis, we'll never walk alone.

Xicarandana ha dit...

Gerònima: els bons moments són encara molt millors si la companyia també és bona.
Xexu: ja ho dius tu, tot va per temporades. El que passa és que, quan més anys feim, més veim que hi ha etapes que es van repetint...
Anòmim(a): fet!