dimecres, 28 d’agost de 2013

De necessitats



A vegades necessitam poc, a vegades molt. Potser amb un somriure ens sigui suficient, o amb una mirada sincera. O tal vegada l'exigència sigui major i ens calguin paraules, certeses, realitats. La qüestió és que en ocasions necessitam, simplement necessitam. Necessitam que creguin amb nosaltres, necessitam veure'ns des dels ulls d'aquelles persones que ens importen.

Ni idea de si la cançó va d'això. Probablement no, però és el que he sentit ara que l'acab d'escoltar per primer cop. Disculpa'm, Rufus, te tenia una mica abandonat...

I aquí l'enllaç a Spotify, ben recomanable: Rufus Wainwright – Sometimes You Need

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Va una mica a temporades. De vegades no necessitem massa, fem amb el que tenim i podem oferir molt també. Però altres cops ens cal una atenció constant, que estiguin pendents de nosaltres amb mirades, somriures i totes les paraules. Entremig, tot un ventall de necessitats variables.

zel-aramateix ha dit...

I el que va també a temporades és el que dediquem als altres. De vegades no podem ni amb la nostra ànima! Una abraçada!

Helena Bonals ha dit...

Jo no sé vosaltres, jo visc pendent dels altres.

artur ha dit...

....sempre necessitem d'algú !
Bon dissabte !

Xicarandana ha dit...

Hola amics, Hola Artur, benvingut.
Discuplau el retard: desconnexió absoluta del blog. Mai no m'havia passat tants de dies. Devia ser una necessitat, com deia el post. Moltíssimes gràcies per passar-vos per aquí. Una abraçada!