dijous, 20 de juny de 2013

Dues hores perdudes al país dels somriures



A aquestes altures, ja sabem tots que estic un poc grillada. Res perillós (encara) però grillada. Poques coses m'interessen realment en aquesta vida meva, però la música... Buf, fa mal d'explicar la relació que tenc amb ella, domés diré que és molt important per a mi. Tanta sort del blog: ha alliberat, i molt, a família i amics a l'hora d'haver de suportar-me.

Això, unit a la meva mala memòria, fan que passi estones com la que acab de passar: més de dues hores remenant i remenant pel world wide web cercant una cançoneta. La vaig sentir al cotxe de camí a la feina i em va emocionar tant que vaig pensar SEGUR QUE M'ENRECORDARÉ. El títol de l'ària i de l'òpera, tots dos, eren preciosos. El nom de l'autor no em va quedar perquè era rar, mai no l'havia sentit..

Res! Avui m'ha revengut al cap aquesta història i ja no recordava res! Bé, sí, algo de somnis ("palau de somnis"?) i que el compositor era polonès. A google no hi ha hagut sort, així que he passat al pla B: susbscriure'm al Preludi de Catalunya Música, on l'havia escoltada, baixar-me els podcasts de la setmana i anar escoltant...

Problema afegit: no recordava ni el dia ni l'hora. Al final, moooooolt al final, ho he localitzat! I aquí ho teniu: l'ària El meu cor és teu, de l'opereta "El país dels somriures" (uuuisshh, no era "somnis"), composta per Franz Lehár, hungarès, i cantada pel senyor Piotr Beczala (molt conegut a ca seva, imagin).

El to romàntic-melanconiós que pretenia donar a aquest post, l'hora que és, ja se n'ha anat a pastar fang, però jo penj aquí el Dein ist mein ganzes Herz aquest com me nom ...

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Romàntic-melanconiós no sé, però m'ha agradat llegir el post per l'enginy i l'esforç que has demostrat per recuperar la informació. Un altre hagués pensat que no li valia la pena tanta història, però diuen que qui no té cap ha de tenir cames, i si es té mala memòria, es pot suplir amb enginy, com has fet tu. Inscriure't al programa, baixar els podcasts, i a fer feina. Segur que tampoc has passat mala estona escoltant tota aquella música, encara que no fos la que tu buscaves. Prova superada, al final.

Aineta ha dit...

Has pensat mai dedicar-te a la investigació?

Xicarandana ha dit...

L'has encertat, Xexu: ara tenc una bona col·lecció de podcasts i els estic gaudint!
No, Aineta, no ho he pensat... ;-) A més, tu em coneixes bé: com a molt arribaria al nivell de El Superagente 86...