diumenge, 2 de juny de 2013

Darrerament



Del millor que he escoltat darrerament. Amb un regust nostàlgic que m'escau a la perfecció. Som molt enyoradissa, tal vegada massa. Enyor les vides que no he viscut, enyor les persones que no he conegut. Em basta amb haver-les intuïdes en qualque moment, amb haver-les sentides durant un temps. Gràcies a Déu, solen ser estats d'ànim momentanis, que van i vénen. Tot i així, no em convé posar molt sovint aquesta composició de Mompou...

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Sort que només són momentanis, i esperem que no t'afectin massa. Però això d'enyorar coses que no s'han viscut és força estrany, ja que enyores almenys que siguin les coses passades, no?

Xicarandana ha dit...

Hola Xexu. De fet, són coses que passaren, però molt ràpid. Malgrat tot, deixaren unes marques molt difícils d'esborrar.