diumenge, 16 de juny de 2013

Contra l'estridència



Ahir vaig anar a veure "El gran Gatsby". Em vaig quedar igual que quan vaig veure, fa molts d'anys, la pel·lícula que protagonitzà Robert Redford. Gens d'empatia amb els personatges i nul enteniment de què va la cosa. Bé, en no ser que la cosa vagi del contrapunt que suposa el fet que Gatsby, en principi el més fals i postís de tots, acabi resultant ser l'única persona autèntica i sincera en una societat podrida. Però, per a això tot aquest "despligue", tota aquesta estridència? Massa renou, per al meu gust, una mala sensació de buidor i fredor en sortir del cinema. Si el que pretenia el director era fer un símil amb el frenesí que vivim avui en dia, que no ho sé, s'ha passat tres pobles. Domés salv en Di Caprio i un grapat de cançonetes.

No sé si per això, avui m'he aixecat amb ganes de passar un dia tranquil·let, pausat i solitari, sense presses ni estridències, així que el començ cercant aquesta cançó, Just in time. La trob en la versió de Blossom Dearie:



Tenc més eines contra l'estridència: posaré ordre a l'estudi, prepararé un bon dinar i pregaré perquè el diumenge s'allaaaaargui tot el que sigui possible...

5 comentaris:

XeXu ha dit...

No sé si la pel·lícula és una bona recreació del llibre o no, però jo el vaig llegir fa un temps i em vaig quedar amb la mateixa sensació, cap mena d'empatia amb els personatges. No em va convèncer gaire, crec que és una obra sobrevalorada, a banda que va camí de tenir 100 anys...

Gerònima ha dit...

Mmmmm,,,,, em feia ilu anar-la a veure, però si a tu no t'ha agradat, no sé si a mi m'agradarà. Mecatxis! ja et diré si al final l'he vist o no! amb el què val el cine, més val pagar per una aposta segura!

pons007 ha dit...

Després de llegir el llibre no em van quedar ganes de veure la peli, ni aquesta nova ni la del Robert Redfort, un llibre bastant sobrevalorat, la veritat.

Aineta ha dit...

Encara no he sentit cap crítica positiva de la pel·lícula, si tothom coincideix no crec que sigui casualitat...

Xicarandana ha dit...

Hola amics, gràcies per passar-vos per aquí!
Xexu: lo dels 100 anys no és cap handicap, si l'obra és bona, clar... Tal vegada sigui cert ver que està sobrevalorada, no faig comptes però averiguar-ho llegint el llibre.
Gerònima: em sap greu! Però vés-hi, val la pena, és una peli per a pantalla gran, és espectacular, molt espectacular.
Pons: veig que hi ha quòrum. Ja podrien haver invertit en una història millor!
Aineta: tampoc no ho crec, que sigui casualitat...