dimarts, 7 de maig de 2013

Un trosset més



Janis Joplin diu al seu estimat que li prengui un trosset més del seu cor, que li trenqui, si això l'ha de fer sentir bé. Jo diria que al llarg de la vida ens en van prenent molts, de trossets del cor, sigui aquell qui no ens estima com volem, sigui per les pèrdues, sigui pel patiment dels propers, sigui per la impotència davant el que ens envolta, sigui per aquest ditxós mal de queixal que va a més. Pens que el cor és infinit, la qüestió és si tendrem prou forces per resistir. Començaré demà, demanant hora al dentista...

5 comentaris:

XeXu ha dit...

No sé si és el cor o què és, però sí que és veritat que tenim alguna cosa que ens van prenent, que anem perdent, però ho tenim en grans quantitats i crec que ens acaba durant per sempre, encara que ens sembli que no. Però què passaria si s'acabés...?

pons007 ha dit...

jo no crec que el cor sigui infinit, crec que més aviat anem perdent trossets, però el cor es va regenerant en mica en mica també ;)

Xicarandana ha dit...

Xexu: crec que mai no s'acaba, encara què a vegades ens poguem sentir com que ja no ens queda res a dins perquè hem quedat secs i buits. Sensacions, simplement.
Pons: m'agrada molt la teva manera de veure-ho!

Gerònima ha dit...

El cor com el fetge tu! que regera! però tot vol temps!
Que vagi bé el dentista!

Xicarandana ha dit...

Ben vist Gerònima. Avui dia cal tenir també "un bon fetge" per aguantar el dia a dia! El dentista va anar bé, gràcies, i a la butxaca del dentista li va anar millor encara, grr...!