dilluns, 29 d’abril de 2013

Quan no calen



Sents, i veus, música en moviment, en equilibri gràcies a la dansa, i entens que a vegades no calen les paraules. Com quan amb la mirada reconeixes l'ànima de qui tens al davant. o com quan l'aire et duu l'aroma de la terra banyada per la pluja, tant de temps desitjada, o com quan assaboreixes les dolçors i les acideses de la vida, potser al mateix instant. 

Quan no calen les paraules, perquè no hi ha espai per a elles.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Que no calguin les paraules vol dir que la situació té una entitat pròpia, que parla per si sola.

Xicarandana ha dit...

Hola Xexu. M'agraden, aquests tipus de situacions, quan són per a bé.

Gerònima ha dit...

Ahir vaig veure un capítol de Castle, feia molt que no el veia però em va agradar. Romàntic a morir. Ara es veu que està amb la inspectora. En el capítol ella tenia una bomba a sota els peus i no es podia moure, la van intentar desconnectar però no van poder i quan faltava 10 minuts ella li demana que se'n vagi. Ell es despedeix i marxa i al cap d'un moment torna amb dos cafès de màquina un a cada mà, amb la seva cara súper feliç. Ella li diu: "T'he demanat que marxessis!!" i ell contesta "I jo ho he marxat! però no he dit pas que no tornaria! Com vols que et deixi aquí sola??"
Al final aconsegueixen desactivar la bomba.
Vaig anar a dormir súper feliç.

No sé perquè t'ho he explicat això, però ho volia compartir amb tu.
:)

Xicarandana ha dit...

M'agrada aquesta sèrie, però no l'he seguida. M'agrada per la relació d'ells dos, sobretot. Té un punt divertit i a la vegada sincer i sa. Si qualque dia em trob fermada amb una bomba als peus, miraré de posar-me en contacte amb tu d'alguna manera perquè em duguis un cafè!!!!!