dimarts, 16 d’abril de 2013

Incomprensible



Devien estar dies, setmanes, mesos, anys, planificant, mesurant, creant, desitjant, vivint per la gesta. Encara que potser hagi estat un únic solitari boig.

Hores i hores centrat, centrats en el mateix. Vivint per a això. Imaginant les explosions, el fum, el so, el terra tremolant. Devia, devien estar no gaire enfora, segur. Tant d'esforç per perdre-s'ho? Impossible.

El cor ben ple, satisfet, sadollat per totes les ànsies i tots els desitjos assolits, o gairebé. Immediatament després, però, se'ls deu haver format un buit, un nou forat a l'ànima, o el que ell, ells, creuen que és la seva ànima. Perquè en realitat és una fera, una bèstia devoradora que el manipula, els manipula, i els empeny, en nom d'Alà, en nom de la supremacia ària, en nom de l'egocentrisme i de l'odi més absoluts, a fer mal, a fer el mal. A viure per matar.

Són incapaços de posar-se en la pell de l'altre, de sentir dolor, de plorar, d'estimar, perquè sinó no ho farien. No m'entra dins del cap. I són com nosaltres, en aparença. És incomprensible, és imperdonable.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

És incomprensible, i il·lògic. I també imperdonable. No, no hi ha manera d'entendre-ho si no ets un d'ell. Mentrestant, estem tots exposats, però no podem permetre que aquest torni a ser el tema més important sobre la taula dels polítics.

Aineta ha dit...

Poc a afegir. Tot el que dius és ben cert i la música molt ben triada per il.lustrar el text.

Xicarandana ha dit...

Xexu: a vegades pens que la humanitat, entesa així, com a grup, no sap fer més que avançar com els crancs, cap enrere.
Aineta: esper que els agafin.