dijous, 18 d’abril de 2013

Dr John – Solitude

Després d'un dia accelerat. Dins l'impas que precedeix la nit. En el "tierra de nadie" que suposa trobar-te sola dins d'un cotxe en una carretera, endolles la ràdio i sona aquesta cançó. Se't calmen els pensaments, els músculs es relaxen i llavors et descobreixes pensant que sí, que és ver que les coses estan malament, però decideixes que no tens perquè donar-ho tot per perdut, perquè mentres et deixis sorprendre amb moments com aquest i et permetis gaudir-los saps que tens possibilitats d'un to be continued qui sap si interessant.


4 comentaris:

XeXu ha dit...

Saps què passa? Que aquests són moments de lucidesa, veiem que no està tot perdut i que sempre hi ha motius per no abaixar el cap. Però són efímers, duren molt poc i ja hi tornem a ser. Almenys a mi em passa. Sento ser tan aixafa-guitarres.

Gerònima ha dit...

"qui sap si" NOOOOOOOOO!!!!
SEGURRR!!!! que hi haurà un to be continued interessantíssim i genialíssim!

Vamos! hi poso la mà al foc!

pons007 ha dit...

la teva radio es de les que s'endollen? ja veig que tens l'últim model xD

Xicarandana ha dit...

Xexu: sí una micona aixafa-guitarres sí que ho has estat. De tota manera, tens raó, el secret és anar alternant aquests moments amb els "altres".
Gerònima: què possitiva! M'has contagiat! Merci!
Pons: "o..i", què perspicàs! No havia caigut. Mai no he endollat cap ràdio al cotxe. Això em passa per voler escriure "a lo fi"...