dimecres, 24 d’abril de 2013

Cercant l'home de sucre



Contra tot pronòstic, em vaig deixar convèncer per anar a veure un documental al cinema. Contra tot pronòstic, vaig agafar el cotxe a les 9 del vespre d'un dilluns per tornar a la ciutat. Contra tot pronòstic, una història em va tornar a emocionar. Una història real, narrada per aquells que la visqueren i impecablement tractada. Una història amb la música com a eix, el descobriment d'un músic enorme.



De tota manera, he d'afegir que Searching for sugar man és més que això: és la demostració que som, que podem ser, més que pell, carn, ossos i ànsies de fama i de diners. També és la demostració que no existeixen els finals feliços. Per la senzilla raó que no existeixen els finals. Sempre hi ha un després.

[Gràcies I.]



7 comentaris:

Aineta ha dit...

Tanta sort que fou dilluns i no dimecres!

Xicarandana ha dit...

No me'n xerris, Aineta, no me'n xerris... ;-))

Anònim ha dit...

La insistència en contradir tots els pronòstics havia de tenir premi. Tanta sort, qui et va convèncer no s'ho hagués perdonat...

Jo encara li don voltes. I encara hi ha moments que pens que no pot ser certa, que algú s'ha inventat aquesta història. Però no, encara hi ha històries que valen la pena i persones que les saben contar.




Xicarandana ha dit...

I no hem de perdre les possibilitats de gaudir aquesta història de nou i les properes que vénguin, Anònim@, i si és en bona companyia, encara millor!

Sr. Tinc ha dit...

No sé de què van els comentaris, però la cançó bé val la pena :-)

Xicarandana ha dit...

Coses d'illenques, sr. Tinc...
Si la cançó li ha agradat, estic convençuda que si veiés la pel·lícula, en acabar la D.G.P. li llevaria tres punts més d'una tacada... ;-)

Aineta ha dit...

Una història increïble. No sembla real.