dijous, 28 de març de 2013

Tres generacions



Ahir, a una parada de bus, vaig veure tres persones esperant, les tres amb el cap inclinat. Pareixia que resaven, però no, cada una d'elles feia alguna cosa: la dona més vella, d'uns 60 anys, llegia un llibre; la més jove, d'uns 30, feia alguna cosa amb el telèfon mòbil; i el més petit, un nin de 10 anys més o manco, s'entretenia jugant amb una goma elàstica.

Em va agradar molt veure llegir la dona a un lloc tan incòmode. També em varen venir al cap dos pensaments: "generació perduda", en  el cas de la segona, i "no tot està perdut", en el cas del petit.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Què vol dir generació perduda? Ei, que jo sóc d'aquesta generació, eh! I potser no sóc massa espavilat, però alguna cosa fem! I a més llegeixo a tot arreu, i de qualsevol manera!

Xicarandana ha dit...

Ups, em sap greu, Xexu. No hauria d'haver generalitzat, no està bé. Esper que la generació dels trentanyerus, a part d'espavilada i polivalent, no sigui gens rencorosa ni venjatívola. Creuaré els dits... ;-)))

Gerònima ha dit...

Je je je! però de fet, si per la tercera generació encara tenim esperança, és que la segona generació no està perduda del tot, no?
Patons preciosa!
Bons dies de festa!

Xicarandana ha dit...

Ei, que ben trobat Gerònima! Bones festes a tu també (jo ja estic saturada de fer i menjar pastes...!) ;-)