dissabte, 23 de març de 2013

Temps



L'altre dia vaig anar veure Liberal arts. Molt bona. Va del pas del temps, o més ben dit, de com ho assumim, o no...

Acaba d'entrar la primavera. Un altre cop? Què ràpid.

I ahir ens va deixar Bebo Valdés. 94 anys ben aprofitats. Bona música, bon llegat.

En resum, que torn a donar-li massa voltes al pas del temps, al fet d'envellir, cap on vaig, què estic deixant enrere, etc etc... Conclusió? Uf. Quina voleu? La nyonya, la possitiva, la pessimista, la filosòfica? Perquè resulta que en tenc una de diferent per a cada estat d'ànim...

5 comentaris:

XeXu ha dit...

No sé si és que va a temporades, però jo també tinc ratxes de pensar molt en el pas del temps i en que m'estic fent gran. I segur que no som els únics! Jo miro que m'afecti el mínim possible, però no sempre es pot.

Aineta ha dit...

Supòs que té a veure amb l'edat, quan més gran més voltes hi donam, perquè en som més conscients.
(A mi també em va agradar la pel·lícula)

maria ha dit...

Una gran pèrdua...
I pel pas del temps sempre va bé una mica de tot^-^.

pons007 ha dit...

94 anys? si era un xaval...

Xicarandana ha dit...

Xexu: és difícil no fer-ho, si bé convé "relativitzar" la cosa, no sigui que se'n vagi la pinça, i domés en tenim una...
Aineta: no enyores a vegades la inconsciència de no fa tants d'anys?
Maria: tota la raó!
Pons: de xavals com aquest, no n'hi tants a l'Imserso!

I gràcies per passar-vos per aquí!