dimarts, 26 de març de 2013

Temps (i 2)



Cercava una bona cançó relativa a la primavera per donar la benvinguda a les al·lèrgies i no n'he trobat cap que em convencés: ni Maria Bethánia ni Ella Fitzgerald, mirau si tenia el llistó alt. Totes eren un punt massa tristes i/o nyones. Estic tornant un pedernal (o gairebé).

I llavors ha aparegut aquest clàssic de la "meva època", The living years, de Mike & The Mechanics, i resulta que la wiki diu que és del 88. Del 88??? Vint-i-cinc anys ja??!! Toca't el nas, això fa massa via! Au, ja està, tornam al tema de l'anterior post, però no m'enredaré gaire. Domés diré que fa vint-i-cinc anys en tenia menys de vint, que la pell se m'eriçava quan escoltava aquesta cançó i que en aquella època ja estava convençudíssima que no me menjaria el món, però que una mena de karma acabava sempre posant les coses al seu lloc.

A dia d'avui, poques coses m'ericen ja la pell, faig anys i anys (i per molts d'anys), i ja no crec en el karma. Ni millor ni pitjor, sinó diferent, i inevitable.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Quan parlo de coses de fa 25 anys també em poso les mans al cap, perquè puc parlar-ne, oh my god! En tenia 10 en aquella època i aquesta cançó no l'havia sentit mai, que recordi, o conscientment, però si d'altres de Mike + the Mechanics, les més conegudes.

Seguirem fent anys i seguirem posant-nos les mans al cap en comprovar el temps que fa de qualsevol cosa que recordem.

maria ha dit...

Que bona! Feia temps que no la sentia...

Xicarandana ha dit...

Xexu: Totalment d'acord, domés esper seguir tenint un cap sobre el que posar-me les mans...! :-)
Maria: Sí que es bona, i no ha envellit amb el tems (com nosaltres, hehehe...).

Aineta ha dit...

Fa 25 anys, però sembla que n'han passat només 3 o 4. Això va tota màquina!

Xicarandana ha dit...

I tant, Aineta, i també podem dir que en general això va "viento en popa a toda vela". :-)