diumenge, 29 de juliol de 2012

La clau està en "young" i en "heart"


Casualitats de la vida. Avui he escoltat per vies diferents dues cançons que coincideixen molt en el títol. A la ràdio, "Young hearts run free" de Candi Staton, i a la tele, "Young at heart" de Brad Mehldau (a una soporífera pel·lícula, "La casa del llac", de 2006, que se salva perquè hi surt Keanu Reeves que si no...).

Que de què va la lletra de cada una? Ni idea, i em fa peresa cercar-les. Fa massa calor. L'important és que m'han fet sentir d'allò més bé mentre les escoltava. M'ha semblat inclús que el cor m'anava millor i més ràpit. Igual es pensava que la cosa anava amb ell.

Bah, no em faceu cas, estic escoltant a Tom Waits i això desbarata al més centrat... encara què la versió de "Young at heart" que va publicar el 2006 no té desperdici.

També enganx la versió psicodèlica que Kim Mazelle va fer de "Young hearts run free" per a la pel·lícula "Romeo i Julieta" de 1996, que per cert no he vist (sospit que em donaria mal de cap). Per si algú té ballera, més que res.

dimecres, 25 de juliol de 2012

Un tal Kevin Johansen

Com anar desfent un fil, així he anat desgranant cançons del darrer disc d'un tal Kevin Johansen. Fill d'argentina i de nordamericà, nascut a Alaska i que ha viscut a diferents indrets del continent americà. Es nota: aquest senyor fa bona música incorporant ritmes i demés herbes de per tot on ha passat. No ha perdut arrels, sembla que les hagi anat sumant.

Aquí, dues perles de "Bi", el darrer disc: Amor finito i No digas quizás.



dissabte, 21 de juliol de 2012

Un respir passatger



El vent se'n duu la calor.
La terra fa un alè.
L'animalari es calma.
Les cigales resten mudes.
Apareix una lleu intuïció a aigua, a pluja.
Un respir passatger, però un respir real.

Catendè (Vinicus de Moraes, Maria Creuza & Toquinho, 1970) 

Meu catendê ... de lá de China
Luante, meu catendê

Meu catendê ... de lá de China
Luante, meu catendê

Varre a voz o vendaval
Perdido no céu de espanto
Meu barco fere a distância
No disparo da inconstância
Me encontrei sem me esperar
Quanto mais o tempo avança
Mais me perco neste mar
E no rumo do segredo
Caminhei todo o caminho

Ei lá
Maré brava maré mansa
Ei lá
Vou na trilha da esperança
Ei lá
Vou no passo da alvorada
Ei lá
Mar amor enamorada

De segredo e de procura
Fiz do medo o meu amigo
E de força sempre pura
O meu canto se encontrou
E no fim da jornada
Vi meu canto crescer
Há tanto escuro na estrada
Esperando o sol nascer
Vou cantar pela vida
O meu canto de amor
Há tanta dor escondida
Tanto canto sem cantor

Ei lá
Maré brava maré mansa
Ei lá
Vou na trilha da esperança
Ei lá
Vou no passo da alvorada
Ei lá
Mar amor enamorada

divendres, 20 de juliol de 2012

Sobre drets

Avui he tornat a manifestar-me. Amb molta de gent, molta més gent. I no ho he fet perquè em llevin la paga extra ni m'acurcin els dies de lliure disposició, que també. Tampoc ho he fet per donar suport a cap partit polític ni a cap sindicat, a aquestes altures cap d'ells m'inspira la més mínima confiança. Ho he fet perquè ja està bé, perquè no ens estan retallant simplement les nòmines, sinó que ens estan retallant els nostres drets, i perquè no han fet més que començar.

No servirà de res, em tem. Però mentres tengui el dret a manifestar-me, a sortir al carrer i cridar als quatre vents d'on vénen les injústicies, ho faré. Sí, és un dret que no havia usat gairebé mai. Ara ha arribat el moment d'aprofitar-lo al màxim.

dilluns, 16 de juliol de 2012

Un dia especial



Perquè avui he tengut la sort de sentir aprop meu a molta de gent que apreci i estim.
Perquè he estat bé després d'un parell de dies fotuts (res important, simple esgotament i algo semblant a una ressaca mal païda).
Perquè he gaudit dels meus.
Perquè he vist com el meu lloro siulava i ballava al ritme de l'Stand by me de Ben E. King.
Per tot això, el dia d'avui ha estat especial.