dilluns, 25 de juny de 2012

Vaig gravar el teu nom...



Avui m'han impactat moltes i diverses coses. Algunes bones. Altres, no tant. Del conjunt, em qued amb això:
- els dilluns fereixen, però no maten,
- quan creus que les coses no es poden desbaratar, van i es desbaraten encara més,
- vist que el punt anterior és inevitable, cal resignar-se i no deixar-se endur per la ràbia i la desesperació,
- el meu cor i jo cada vegada ens entenem millor, els dos solets,
- un nou descobriment, una altra cançó dels Pulp...

The trees, The Pulp (2001)

Vaig agafar una escopeta d'aire comprimit,
vaig disparar a un ocell
i va morir sense fer renou.
La teva pell tan pàl·lida
contra les fulles caigudes de la tardor,
i ningú ens veié,
excepte els arbres.
Sí, els arbres,
aquells arbres tan inútils,
produeixen l'aire
que estic respirant.
Sí, els arbres,
els arbres inútils
que mai no em digueren
que havies partit.
Vaig gravar el teu nom
amb un cor
ara inflat, distorsionat,
irreconeixible, com el nostre amor.
L'olor a floridura de les fulles
i la dolçor de la decadència
són l'encens a la processó fúnebre aquí, avui,
en els arbres, els arbres inútils...
Intentes modelar el món així com vols que sigui,
tall el teu nom mil·lers de vegades
desitjant que tornis a mi.
Oh, no, no, jo també podria anar
i dir-ho als arbres, sí,
anar i dir-ho als arbres, sí.

{traducció bastant lliure]

dissabte, 23 de juny de 2012

Per tot plegat



Un cert optimisme guaita de manera discreta per les escletxes.
I em deman quina deu ser la causa...
Serà perquè fa més sol que mai?
Serà perquè les vacances estan cada cop més a prop?
Serà per la meva primera collita (sis) d'albercocs?
Hi ha més "serà", sí, n'hi ha més, però tal vegada sigui per tot plegat.

Havanera, Emmanuel Chabrier (1885)

 

diumenge, 17 de juny de 2012

En color



Com a la pel·lícula Pleasantville (aquests dies la donen al Paramount channel), de veure-ho tot en B/N, podem passar a veure-ho tot, i en poden veure, en color en qüestió de segons. Les causes són innumerables: una cançó, unes hores de feina física al sol, un pensament fugaç, l'aire sa, una llarga desconnexió amb les notícies, la consciència tranquil·la, l'esperança...

Life in technicolor, Coldplay.

dijous, 14 de juny de 2012

No entenc res


Jo ja no entenc res de res.

Té 15 anys, uns pares llicenciats, d'esquerres, defensors del català. La resta de parentel·la, jo inclosa, mitjanament normal. I avui m'ha sorprès posant aquesta imatge de perfil a Facebook. M'ha saludat pel xat i he aprofitat per dir-li que no m'agradava gens. I m'ha contestat "... pero yo lo apollo". Li volia dir moltes coses però no li he dit res, domés bona nit.

Estic decebuda, cansada i trista. I em sent impotent. L'únic conhort ha estat escoltar aquesta melodia de Henry Mancini. Avui, al "Flor de pasión" de Radio3 han dit que es compleixen 18 anys de la mort del compositor i, entre d'altres, han posat la cançó central de "Two for the road".

La pel·lícula és de 1966, és a dir que té 46 anys. És possible que durant aquests anys la humanitat no hagi tengut res millor a fer que degenerar?


dilluns, 11 de juny de 2012

L'ètica, segons Robert Mulligan



En realitat el post s'hauria de titular "L'ètica, segons Harper Lee", ja que ella és autora del llibre To kill a mockingbird, ("Matar a un ruiseñor"), sobre el que Mulligan és basà per dirigir en 1962 la pel·lícula amb el mateix títol. Disculpau, per cert, que l'escrigui en castellà, però és així com el tenc arrelat al coret.

"Matar a un ruiseñor" fou un dels millors descobriments que em va facilitar José Luis Garci a "Qué grande es el cine". Per a mi va esser un dels millors programes. L'atmosfera generada pel film, abans i després de l'emissió, era única. Crec que la vaig veure a ca la padrina, en aquells temps tenia la seva sala d'estar per a mi tota sola i uns ulls de 18 anys que es deixaven emocionar fàcilment.

No he trobat cap de les escenes que cercava, per tant he considerat que el millor que podia fer era enllaçar-vos un fragment de la banda sonora. No us deixeu cansar pels primers acords i seguiu escoltant, perquè després del minut 1 començareu a respirar l'essència de la història.

El personatge protagonista, Atticus Finch (Gregory Peck), és considerat encara com un dels grans herois nordamericans. Per a mi representa els valors que ens haurien de caracteritzar a tots. L'ètica és l'eina que li serveix de guia en tots els àmbits de la seva vida: 

Un no compren a una persona fins que considera les coses des del seu punt de vista, 
fins que entra dins la seva pell i camina pel món com si fós ell. 

L'única cosa que no es regeix per la regla de la majoria
és la conciència d'un mateix.

dimarts, 5 de juny de 2012

La fidelitat, segons William Wyler



Ahir vaig anar a caure que, si els anam a cercar, podem trobar al cinema, de manera simple i resumida, bons exemples de valors i de sentiments. En ocasions els trobam en una única escena, a vegades sense que hi hagi ni un sol diàleg, i tenc un grapat d'exemples al cap. El primer que penjaré al blog serà aquest: una escena que per a mi és una mostra del concepte de fidelitat.

Un dels millors westerns de la història és Horizontes de grandeza (William Wyler, 1958) i no, no admet discussions. Tampoc entraré a explicar perquè és així, s'ha de veure i punt, tan senzill com això. I una de les millors escenes és la que inseresc: el ranxer Henry Terrill (Charles Bickford) decideix atacar la hisenda del també ranxer Rufus Hanassey (Burl Ives), tots dos en eterna disputa per les terres de Julie Maragon (Jean Simmons). Amb l'excusa del rescat de Maragon, pressumptament segrestada pels Hanassey, Terrill pretén acabar d'una vegada amb l'adversari. Arribats a aquest punt, Steve Leech (Charlton Heston), el majoral de Terrill, a qui sempre ha admirat i seguit, decideix que la lluita ha anat massa enfora i els seus homes i ell es planten; així, l'amo parteix totsol cap a una mort segura.

El que passa després (minut 2:40 del vídeo), recolzat per una fotografia impecable i per una banda sonora única, és per a mi una de les millors representacions del concepte de fidelitat per part del setè art.