dissabte, 17 de novembre de 2012

"Suite francesa", d'Irène Némirovsky



Suite francesa, d'Irène Némirovsky. Editorial Salamandra, 2006.

La guerra, sempre la guerra. Em feia mandra llegir-la per això: sabia que em faria patir, i així ha estat, però no de la manera que em pensava. Aquesta edició ve acompanyada per un pròleg que parla de la vida de l'autora i per dos apèndixs: el primer amb notes manuscrites i el segon amb correspondència.

La novel·la es divideix en dues parts. La primera tracta de la fugida de la població civil davant l'entrada de les tropes alemanyes a París. Una història coral on múltiples personatges són els protagonistes. La segona, en canvi, se centra en un petit poble de l'interior de França durant els mesos que va estar sota l'ocupació i en com invasors i invadits coexistiren en relativa harmonia. Em va cridar l'atenció que l'autora tractàs la guerra com un conflicte que seguia els paràmetres d'una guerra clàssica, aprofundint en les diferents maneres de ser, d'estimar i de viure de cada personatge, independentment de la nacionalitat i procedència. En llegir el material complementari vaig entendre perquè.

Némirovsky patí la bogeria nazi després d'haver escrit la novel·la. La seva família i ella fugiren de París amb el manuscrit a la maleta. El que varen viure després fou el mateix que patiren mil·lions i mil·lions de persones. Això ho expliquen, i molt bé, el pròleg (no tenc costum de llegir-los però aquest cop vaig fer una excepció) i sobretot les notes manuscrites i la correspondència. El pròleg ve a ser una biografia de Némirovsky; a les notes manuscrites, l'autora reflexiona sobre la vida, la guerra i pren apunts sobre una possible continuació de la novel·la; la correspondència em va fer estremir: són les cartes que Irène primer i el seu marit després escrigueren i reberen durant l'etapa final de les seves vides. La cruesa i autenticitat de les paraules em deixà ben tocada, Irène mai no hagués sabut imaginar un argument tan cruel.

2 comentaris:

Aineta ha dit...

Un llibre esplèndid que es lleggeix d'una tirada una vegada t'hi fiques dedins

Xicarandana ha dit...

I tant!