divendres, 24 d’agost de 2012

Guanyat i merescut



Avui som un any més vella. Un dia com qualsevol altre si no hagués estat per les felicitacions de familiars i amics. Sí, hi són tots, amb menys o més distància, però hi són tots (o gairebé...). És un guster sentir que la gent que estimes i aprecies te té present.

I com cada any, faig un ràpid balanç i una ràpida previsió. Balanç de l'any que carrec sobre les espatlles, i previsió del nou any que estren.

En quant al balanç, les quatre dècades que duc a sobre em fan estar més tranquil·la (o resignada?). Tenc el que me meresc i també el que m'he guanyat. Per bé o per malament. I és una pèrdua de temps pensar amb el que he perdut o no he aconseguit.

Pel que fa a les previsions, són bones. La idea és mantenir-me com fins ara, sense ensurts ni mals rotllos, ni sorpreses, que ja basta amb les que ens ofereixen els que ens governen, puajs! Així doncs, creuaré els dits perquè la salut dels propers es mantengui o millori i faré lloc per a tot allò que arribi. Per començar, el regal que m'he trobat fa unes hores en arribar a casa: una moixeta en els ossos, esgotada i amb els ulls malalts, i malgrat tot, dolça com el sucre. Una nova companyia de quatre potes de qui tenir cura i a qui estimar (i van...).

Sí, faig anys, però seguesc igual, continu tenint els ulls color marró.

2 comentaris:

Gerònima ha dit...

Felicitats Xicarandana! I mantenir-se com fins ara, ok, però les sorpreses també poden ser bones dona! així que... a VIURE!!!
Ja té nom la moixeta? ens l'ensenyes?
Un patonàs!

maria ha dit...

Felicitats guapa!
Espero que tinguis un gran dia.
Pensa en el que t'espera i no pas en el que hauríues d'haver fet.^-^