dimarts, 14 d’agost de 2012

En plena sequera



Patesc una lleu sequera vital. Dic lleu perquè afecta bàsicament les meves habilitats lectores. No hi ha manera, cap llibre m'enganxa, i ho he provat amb uns quants. Quan això em passa -perquè em passa de tard en tard- tenc el sa i normal costum de donar la culpa a algú altre. El cap de turc generalment és el clima: si fa fred, perquè fa fred; si fa calor, perquè fa calor... I ara fa calor, i molta!

N'hi ha que em retreuen que tengui la desconsolada "Suite francesa" penjada al costat dret del blog. Ja sé que no tenc compassió d'ella, pero ella no pateix gaire i a mi em seveix de recordatori flagelatori. A més, és transitori, amb l'arribada de la primera pluja o de la primera brisa de tardor em reactivaré. Sempre és així.

L'únic que em preocupa és que enguany la sequera està arribant a l'àmbit cinematogràfic. Tenint en compte que als cinemes hi ha aire acondicionat, és una mica preocupant. Patesc, en definitiva, d'una sequera una mica perillosa, d'abast i durada desconeguts. Però ja sabeu que tot en aquesta vida té una part bona: la meva sequera em permet relaxar-me i despreocupar-me d'alguns elements emprenyosos que pul·lulen al voltant, sense impedir que pugui gaudir de petits oasis com aquesta cançó de Marcelo Camelo. "Meu amor é teu"... Fresca i agradable, com han de ser els oasis.


2 comentaris:

maria ha dit...

La calor ja ho fa això...no t'hi encaparris.

el sofà taronja ha dit...

Fes una nit de concert, la música no falla mai!