dilluns, 16 d’abril de 2012

En 2 metres quadrats


Sense entrar en detalls, avui he vist com es concentraven en 2 metres escassos una bona part dels dolors i les preocupacions dels darrers anys. Persones que han estat importants, per bé o per mal, en la meva vida han coincidit al mateix moment i al mateix lloc. Una coincidència no gaire difícil, però coincidència al cap i a la fi.

No he reaccionat de manera valenta. Ha estat superior a mi i he fuit en direcció contrària. Em reserv per a mi el que he sentit. I no ho explic per furgar en la ferida, que podria, sinó per xerrar del que ha vengut després. Al cap d'unes hores, ho he començat a pair i he caigut en què, essent objectius, no està tan malament que tot el que m'ha rovegat per dins i m'ha fet trontollar càpiga en 2 metres quadrats. He pensat, a més, que si era capaç d'allunyar-me físicament d'aquests 2 metres quadrats, també era possible aparcar-los en el lloc més recòndit i petit dels meus dies.

M'he començat a sentir millor i he recordat, i cercat, aquesta cançó que m'ha donat el bon dia d'avui. Una versió molt millor, al meu parer, que l'original dels Strokes. Sembla ser que pertany a un recopilatori-homenatge que grups indies de Brasil han fet a clàssics d'aquest estil.