diumenge, 8 d’abril de 2012

Arrels


Són ben fortes, les arrels que ens fermen a la terra. N'hi ha diferents castes. La majoria, ens vénen de sèrie: la llengua amb la que sentim, pensam, estimam, i també odiam. Els sabors, les aromes, les músiques... Sí, creiem que som internacionals, ciutadans i ciutadanes del món, però certes sensacions i determinats ritmes ens bullen a la sang sense saber com hi han arribat.

M'hi ha fet pensar una expressió que ha usat ma mare avui i que ens ha fet molta gràcia. De tard en tard ens sorprèn amb frases i dites que es veu que de nina sentia dir als seus pares o als pares dels seus pares. Les consider part de l'herència, com la forma dels dits, el color dels ulls, les arracades o l'ou de fusta per cosir calcetins. Avui, referint-se a una persona pesada, ha dit que "fartaria a una vaca de betlem". M'encanta.

Però crec que hi ha una altra classe d'arrels. Són les que es van formant i creixent sempre gràcies a un acurat reg. Són arrels noves que, amb l'oxígen i els adobs adequats, agafen força. La procedència és diversa. L'amor que et fa crear una nova família, l'amistat que et fa sentir part d'un grup. Són delicades, aquestes.

M'hi ha fet pensat la pel·lícula que he vist avui, Intocable, fantàstica, i la bona companyia amb qui l'he gaudida.

4 comentaris:

Gerònima ha dit...

Xiqueta!
Avui hem vist la mateixa pel·lícula!
Sí senyora! avui també he anat a veure Intocable.
Tota una lliçó de vida!
Patons!

Xicarandana ha dit...

Tota una lliçó de vida, tu ho has dit! A mi encara se m'apareix un somriure a la cara quan hi pens!

maria ha dit...

Un bon post. Una bona recomanació^^.

Xicarandana ha dit...

Gràcies, Maria!