dissabte, 24 de març de 2012

Un suspir



Un blog amic et recorda l'obra Carmina Burana i la intensitat amb què la gaudires en la joventut. Recordes també que hi havia una peça molt dolça que t'agradava especialment. Quina era? Tot d'una la trobes: In Trutina. Però hi ha molts vídeos a youtube, quin esculls? I optes per un una mica rar, encara que qui canta, amb un nom també rar, ho fa com els àngels i a més sona ben igual que aquell cassette que no saps ni per on para.

Xateges amb una amiga i ella acaba contant-te el seu problema, en realitat un d'ells, trist i tangible. No la veus, però sents la seva força, al manco en aquell moment. Li desitges sort i esperes ser capaç d'ajudar-la.

I tens la sort de ser conscient, una vegada més, que la vida és un suspir. Saps que demà ja no t'enrecordaràs i tornaràs a perdre el temps i la llavor amb les tonteries importants de sempre. Però decideixes que al manco per avui ja està bé de futileses.

I per enèssima vegades dones al play i escoltes Lucia Popp cantant In Trutina.