diumenge, 4 de març de 2012

Tararejant



Té 7 anys. Començà a tararejar aquesta ària sense saber d'on li venia. La seva mare em digué que l'havia escoltada un pic per la tele, li havia encantat i feia dos dies que estava "dalequetepego" amb ella. No sé gaire d'òpera, de música clàssica, bé, no sé gairebé de res, però aquesta me la conec. Li vaig deixar el cd amb el llibret.

I vaig pensar que, mentres un nin sigui capaç de deixar-se sorprendre i encantar per les coses bones de la vida, no tot està perdut. Encara que pugui ser tard, encara que els dies siguin com les ones sobre l'arena, l'encisament continúa en els que ens envolten, ho veurem si volem obrir els ulls i aixecar la vista del terra; ho sabrem si volem aturar-nos i escoltar.