dimecres, 21 de març de 2012

"La virgen y el gitano"




La virgen y el gitano
D.H. Lawrence
Impedimenta, 2008

És el primer que llegesc de D.H. Lawrence (1885-1930) i reconec que m'ha impactat. No m'estranya que el text, escrit en 1926 i publicat després de la seva mort, fós revisat i "netejat". Amb aquesta edició, Impedimenta ens ofereix la història tal com la pensà l'autor i... "tela"!

D'una manera clara i concisa, l'autor descriu l'opressiu ambient de la vicaria on Yvette, la protagonista, i la seva germana Lucille viuen amb el rector -el seu pare-, l'àvia i dos oncles d'allò més repulsiu. En un fragment determinat defineix l'àvia d'una manera terrorífica:

[...] De un momento a otro, no obstante, abriría la boca, recuperaría la conciencia y con una insaciable voracidad por la vida, la vida de los demás, iniciaría la caza de todos y cada uno de los detalles. Como el viajo sapo que Yvette había estado observando, fascinada, hacía no mucho: se encontraba agazapado al borde de una colmena, justo enfrente de la pequeña entrada por donde salían las abejas; cuando éstas se lanzaban al aire, las cazaba a todas con un demoníaco y velocísimo movimiento de sus mandíbulas, y se las tragaba una tras otra, como si pudiese contener todo un enjambre dentro de su viejo, abultado y arrugado vientre, similar a una bolsa. Las había engullido a medida que estas se lanzaban al aire primaveral un año tras otro, y otro, y otro, así durante generaciones.

I el rector, tampoc se'n salva:

[...] En su interior se sentía intimidado; de hecho, había nacido ya intimidado, y quienes nacen de ese modo son esclavos por naturaleza: un profundo instinto les hace temer atrozmente a aquellos que deciden arrancarse del cuello los grilletes de la esclavitud.

En aquest ambient, Yvette s'ofega, una sensació que es veurà incrementada per l'aparició en escena d'un campament de gitanos. Així, es descriu de manera metafòrica la batalla entre el desig de llibertat contra les convencions socials, el resultat de la qual està decidit des de les primeres pàgines. Ni el poder purificador de l'aigua ni la possibilitat de fer realitat les ànsies més extremes ho podran canviar. Aquesta és la lectura que hi faig, una lectura no gaire possitiva, però no per això menys realista, malauradament.