dijous, 9 de febrer de 2012

Misterious power




Una amiga ha penjat avui unes estrofes de Walt Whitman. I he recordat que algú molt especial va regalar-me fa molts anys un poemari seu. He cercat al world wide web més coses d'ell i he trobat un poema que m'ha encantat. Després he llegit que no és seu, sembla ser que se li ha atribueix de manera errònia. Però no em puc estar de penjar-lo. I hauria de fer l'esforç de memoritzar-lo. Són just les paraules que necessitava sentir. El misteriós poder de la casualitat...

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és quasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
poden canviar el món.
Passi el que passi, la nostra essència resta intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi,
ens fa caure, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua.
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
El silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant,
viu-la intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur
i emprèn la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui poden ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir,
els nostres “poetes morts”,
t’ajudaran a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres,
Els “poetes vius”
No permetis que la vida et passi a tu, sense viure-la…

2 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

M'agrada molt W.Whitman, ara feia molt de temps que no el llegia, recordo fa moolt temps com vaig llegir amb passió el seu "hojas de hierba"
una poesia preciosa!

maria ha dit...

Ostres no n'havia sentit a parlar...que ignorant que em sento al vostre costat.Quines paraules més boniques.