diumenge, 18 de desembre de 2011

La Nadala de John Lennon



Lennon la gravà fa 40 anys, just els que tenc jo, contra la guerra de Vietnam. Han canviat moltes coses per allò més bàsic no: som capaços del millor i del pitjor.

No podem parlar de guerra al nostre país, o si? D'una manera diferent i segons la situació de cada un, som presoners, soldats, carcellers, comandants, rebels i víctimes. D'una manera diferent, continuam celebrant el Nadal, peti qui peti.

A nivell personal, no tenc dret a queixar-me: un any més, estic amb els meus.

“Happy Christmas (War Is Over)” - John Lennon

Així que és Nadal
i, què heu fet?
Un altre any ha passat
i un nou acaba de començar.
Per això, això és Nadal.
Esper que us divertiu,
la gent propera i l'estimada,
els majors i els joves.


Un molt Bon Nadal
i un feliç Any Nou.
Esperem que sigui bo,
sense cap por.


I així, això és el Nadal
(s'ha acabat la guerra).
Per a dèbils i per a forts
(si ho voleu).
Per a rics i pobres
(ha acabat la guerra).
El món està tan malament
(si ho voleu).
Per això, Bon Nadal
(s'ha acabat la guerra).
Per a negres i per a blancs
(si ho voleu).
Per a grocs i rojos
(s'ha acabat la guerra).
Aturem tota lluita
(ara).


Un molt Bon Nadal
i un feliç Any Nou.
Esperem que sigui bo,
sense cap por.


I així, això és el Nadal
(s'ha acabat la guerra).
I, què hem fet?
(si ho voleu).
Un altre any ha passat
(s'ha acabat la guerra),
i un de nou que acaba de començar
(si ho voleu).
Per això Bon Nadal
(s'ha acabat la guerra).
Esperem que us divertiu
(si ho voleu),
la gent propera i l'estimada
(s'ha acabat la guerra),
els majors i els joves
(ara).


Un molt Bon Nadal
i un feliç Any Nou.
Esperem que sigui bo,
sense cap por.
S'ha acabat la guerra,
si ho voleu,
s'ha acabat la guerra,
ara.


Bon Nadal i Feliç Any Nou, bona gent.


¿Qué dirías de mi?, Silvia Pérez-Cruz y Javier Colina

Una delícia de cançó, amb una lletra neta i clara que desprèn tot el desamor amb què fou escrita. Tristesa i bellesa són una sola cosa que arriba, gràcies a la veu de Pérez-Cruz i la música de Javier Colina, al més profund del cor.

Em sap greu, no he trobat cap altre enllaç més que Spotify:

Que dirías de mi

Tú mismo me pediste que de hablar te dejara,
que por favor tratara de no pensar en ti.
Y hoy que guardo silencio,
mi dignidad te enfada
y a todos les has dicho
que me olvidé de ti.

Si los rayos de luna contaran
las noches que paso
fijandome en ellos
y pensando en ti.

Si las olas del mar te dijeran
las veces que he escrito
tu nombre en la arena
y llorando por ti.

Si la brisa sutil recogiera toda mis ternuras
y al pasar junto a ti te las diera
por ser para ti.
¿Qué dirías de mí?

Que te quise como en éste mundo jamás te han querido
y sufro el martirio de vivir sin ti.

¿Qué dirías de mí?


divendres, 16 de desembre de 2011

Vent



Un dia no gaire possitiu per diversos motius. Un d'ells, el vent. Duu hores bufant i bufant amb massa força. No és bo per a res. Analogia d'idees: duc dos dies seguint la pista d'aquesta banda per la xarxa. Es tracta de la Soul Rebels Brass Band i fan una fantàstica versió del Sweet dreams de Eurythmics, amb instruments de vent... Amb tant de ritme, som incapaç d'estar-me quieta a la cadira.

dimarts, 13 de desembre de 2011

Caducitat vs. perdurabilitat



No sé perquè però avui m'ha pegat per pensar en què sembla que tot dugui data de caducitat. Des del iogurt que tenim a la gelera, passant per la gelera mateixa, fins arribar a nosaltres mateixos. La nostra època és la d'agafar i deixar les coses al vol, perquè tot va molt i molt ràpid: aves, jets, wifis, xats, la llista és però que molt llarga... Tot s'accelera per la senzilla raó que intentam abarcar aquest "tot".

Però, tanmateix, allò que realment importa SEMPRE és perdurable perquè ni caduca ni duu piles. Si volem, ho podem tocar amb la punta dels dits; si volem i si obrim els ulls per veure-ho. Exemples? Els que volgueu i, ehem, la majoria "nyonyos": l'amor envers els estimats i els amics, la il·lusió per allò que de bo ens aporta la vida ... Ah, que voleu exemples més concrets?  Cap problema: les postes de sol, el rum-rum dels meus moixos i ..., clar, cançons com aquesta.

divendres, 9 de desembre de 2011

Un moment perfecte



Començà a sonar una trompeta, eren les notes d'una vella melodia. La remor de fons la despistà al principi: què hi pintaven aquells ocells allà? Després, en una llarga introducció, un saxo i uns violins donaren pas a una veu vella, gastada, de musical antic.

A la fi, la melodia: així ho indicava l'orquestració màgica i conjunta de veu, violins, baix, saxo i trompeta.

I pensà que era una cançó ideal per a una nit d'insomni, o no; una cançó perfecte per a ser escoltada amb una copa de vi negre a la mà, o blanc; la millor cançó, en definitiva, per a ser gaudida amb bona companyia... o en entranyable soledat.

dimarts, 6 de desembre de 2011

"Pensam massa i sentim massa poc" (Charles Chaplin)



Discurs final de “El Gran Dictador” (Charles Chaplin)

Ho sento, però no aspiro a ser emperador. Això no és per a mi. No pretenc regentar, ni conquerir res de res. M’agradaria ajudar en el possible a cristians i jueus, negres i blancs. Tots tenim el desig d’ajudar-nos mútuament. La gent civilitzada és així. Volem viure compartint la nostra sort …  no compartint la nostra desgràcia. No ens volem menysprear ni odiar entre nosaltres.

En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot garantir la subsistència de tots. El camí de la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí. L’avarícia ha enverinat les ànimes dels homes, ha aixecat en el món barricades d’odi, ens ha portat al pas de l’oca, a la misèria i a la matança. Hem augmentat la velocitat. Però ens hem tancat nosaltres mateixos dins d’ella. La maquinària, que proporciona abundància, ens ha deixat en la indigència. La nostra ciència ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i mancats de sentiments. Pensem massa i sentim massa poc. Més que maquinària, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem amabilitat i cortesia. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta i tot es perdrà. L’avió i la ràdio ens han aproximat més. La veritable naturalesa d’aquests avenços clama per la bondat en l’home, clama per la fraternitat universal, per la unitat de tots nosaltres. Fins i tot ara, la meva veu està arribant a milions d’éssers de tot el món, a milions d’homes, dones i nens desesperats, víctimes d’un sistema que tortura els homes i empresona a les persones innocents. A aquells que puguin sentir-me, els dic: “No desespereu”.

La desgràcia que ens ha caigut a sobre no és més que el pas de l’avarícia, l’amargor dels homes, que temen el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder que van prendre al poble tornarà al poble. I mentre els homes moren, la llibertat no perdrà mai.

Soldats! No us lliureu a aquests bèsties, que us menyspreen, que us esclavitzen, que governen les vostres vides, digueu-los el que cal fer, el que cal pensar i el que s’ha de sentir! Que us obliguen a fer la instrucció, que us tenen a mitja ració, que us tracten com a bestiar i us fan servir com a carn de canó. No us lliureu a aquests homes desnaturalitzats, a aquests homes-màquina amb intel·ligència i cors de màquina! i Vosaltres no sou màquines! Sou homes! Amb l’amor de la humanitat en els vostres cors! No odieu! Només aquells que no són estimats odien, els que no són estimats i els desnaturalitzats!

Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat!

En el capítol disset de Sant Lluc està escrit que el regne de Déu es troba dins de l’home, no d’un home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes! A vosaltres! Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat ‘Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lliure i bella, de fer d’aquesta vida una meravellosa aventura. Per tant, en nom de la democràcia, emprem aquest poder, unim-nos tots. Lluitarem per un món nou, per un món digne, que donarà als homes la possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur i als ancians seguretat.

Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han complert aquesta promesa. No la compliran! Els dictadors es donen llibertat a si mateixos, però esclavitzen al poble. Ara, unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdícia, amb l’odi i la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món en què la ciència i el progrés portin la felicitat a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!

dissabte, 3 de desembre de 2011

Amor i desamor



Dues persones molt properes són ara el ying i el yang, la nit i el dia, dos pols oposats en qüestions d'amor. Una està immersa dins del paradís d'una història que neix mentre que l'altra sembla estar-ne a les acaballes. Dues cares de la mateixa manera. Què puc dir? No gaire. El maleït cicle de la vida. El fantàstic cicle de la vida. Tot depèn del moment.

Eduardo Jordá recomana al seu article d'avui a Diario de Mallorca veure aquest vídeo de Ronnie Lane tocant la cançó Ooh la la: "no sé si existe la fórmula para atrapar la felicidad, ni mucho menos para transmitirla, pero esta canción ha conseguido demostrarnos que todo eso es posible". Pot ser no n'hi hagi per tant, però l'encerta quan diu que la manera abrupta com es talla la cançó és un bon símil del que passa amb la felicitat.

No sé si aquestes dues persones llegiran mai aquest post però, si ho fan, esper que sàpiguen que pensava amb elles quan l'escrivia. Esper que sàpiguen que és per a elles aquesta cançó i que l'amor "secció amistat" que sent per elles és dels de cicle llarg, mooolt llarg...