dimecres, 21 de setembre de 2011

"La hija de Robert Poste"


La hija de Robert Poste, de Stella Gibbons
Editorial Impedimenta, 2010

Stella Gibbons (1902-1989), escriptora i periodista, publicà aquesta novel·la en 1932 amb el títol original Cold Comfort Farm. Com a nota curiosa, dir que fou prohibida a la República d'Irlanda per unes subtils referències a mesures de control de la natalitat. La història, lleugera i divertida i que no ha perdut frescor amb el pas dels anys, gira entorn Flora Poste, una joveneta de bona família que, per circumstàncies de la vida, decideix anar a viure a la granja que uns parents llunyans tenen a l'interior del país. El contrapunt que suposa la diferent visió que de la vida tenen els dos móns és senzillament genial. De tots els personatges que apareixen, que no són pocs, hi destac per sobre de tots a Flora. I no vull dir massa cosa més per no xafar la lectura a ningú, encara que vull traslladar aquí la cita d'inici del llibre, extreta de Mansfield Park (les referències a Jane Austen són abundants) i que dóna una idea del to que l'autora va voler donar a la trama: "Que otras plumas se ocupen de la culpa y las desgracias".

dissabte, 17 de setembre de 2011

Thoreau dixit

 
"Si has construït castells en l'aire, el teu treball no es perd. Ara col·loca les bases a sota." 
Henry David Thoreau
Una frase llegida avui a Facebook. No ho havia vist des d'aquest punt de vista.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Old devil moon



Avui m'han obsequiat amb el cd It could happen to you, de Chet Baker. L'he posat al cotxe de tornada a casa. Durant el trajecte, una lluna espectacular omplia gairebé el cel. En arribar a aquesta cançó he decidit que us l'oferiria.

La sorpresa ha vengut en veure el títol de la cançó...

diumenge, 11 de setembre de 2011

Avui a casa

Amb sol i i sense vent.
Una temperatura adequada.
Les aromes del camp, les bones i les xereques.
Galls, faisans i oques pasturen i conversen entre ells.
El rum-rum dels moixos, que se solegen panxa-amunt.
I la terra, els arbres i les plantes, que demanen atenció.

La banda sonora del moment, aquesta...:

dijous, 8 de setembre de 2011

Hehehe...



Hehehe...
Hihihi...
Hahaha...
No, no m'he tornat boja (ja ho estava d'abans). El que passa és que sense gairebé fer-ne comptes se'm presenta un cap de setmana de QUATRE DIES. Hohoho...

dimarts, 6 de setembre de 2011

Inesperadament



Inesperadament, així vaig escoltar aquesta cançó en un enllaç penjat a Facebook per una amiga.
Inesperadament, em va copsar el cor en un moment en què em sentia sola.
Inesperadament, fou la banda sonora mentres xatejava amb un amic, en una bona -i teclejada- conversa.

La majoria de coses passen de manera inesperada, i aquesta ha estat de les bones. Una sorpresa trobar aquesta cançó en el marc de la darrera pel·lícula d'Almodóvar (que per cert no crec que vagi a veure, em fa mandra...). La veu de Conxa Buika, única i intransferible.

dissabte, 3 de setembre de 2011

Albatros



Fa anys, vaig veure un documental sobre l'albatros; record que explicava, entre altres coses, que és un animal que viu molts d'anys i que s'aparella per a tota la vida. Això em va impactar ja que fins aquell dia havia pensat que els animals sempre s'aparellaven seguint la filosofia del "aquí te pillo, aquí te mato". L'albatros em va semblar gairebé humà. Però, clar, era joveneta, ha passat el temps i ara sé que la majoria dels humans no vivim molts anys, de fet ens arrabassen del món massa prest, com alguns animals. També sé que alguns no ens "aparellam" per tota la vida, ni tan sols ho feim per un curt espai de temps, com alguns animals.

On vull arribar amb aquest post? Ni punyetera idea... Només diré que, malgrat alguns no serem mai classificats dins de la categoria d'albatros, hem de tenir ben present que mentres disposem d'ales, d'unes llargues i poderoses ales a les quals encara no els falta cap ploma, ens trobam en unes immillorables condicions per prendre el vol, així que cal que facem que aquest sigui plàcid, interessant, emotiu i engrescador, mentres duri...