dimarts, 30 d’agost de 2011

Molta calor (i III)


Han passat quatre dies des que vaig celebrar els 40 anys. Sí, quaranta. I ho vaig voler compartir amb la família, amb els amics i, perquè no, amb els veïnats, que aquí al camp són molt importants. Des d'aquest dia ha continuat fent molta calor, però he tengut l'oportunitat de poder gaudir de l'altra, la calor del cor. És aquesta escalfor tan agradable que sents quan sents (perdonau la redundància) que importes a algú i quan tens al costat els que t'importen. No hi eren tots, malauradament, però això no ho féu menys emotiu, sinó tot el contrari.

Després de setmanes de nervis, de preparatius, de moments de pànic tipus "on m'he aficat?", fou tot un plaer que la casa se m'omplís de rialles, de suport, d'abraçades, de somriures, de música i de bons sentiments.

Com jo mateixa, la meva vida no és de les millors, però tampoc és de les pitjors: per començar, val el que pesen, en or, les setanta-dues persones que compartiren la vetlada amb mi. Sí, molta calor...

dimarts, 23 d’agost de 2011

Molta calor (II)



M'estic fonent... Se'm fon el cos, se'm fonen les idees. Se'm fondrà el bon humor????

Que per què aquesta cançó? Doncs perquè és l'única que em ve al cap amb aquesta calor, simplement. Bé, també hi ha el Highway to hell dels AC/DC, però no em va gaire el rollo heavy i, per altra banda, Mallorca està molt lluuuuuny de ser l'infern...

Nanit...


Hace calor, hace calor,
yo estaba esperando que cantes mi canción,
y que abras esa botella, y brindemos por ella
y hagamos el amor en el balcón.

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción.
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor.

Ah, haa ha, ah, haa ha,
Dulce como el vino, salada como el mar,
princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad.

Hace calor, hace calor,
yo estaba esperando que cantes mi canción,
y que abras esa botella, y brindemos por ella
y hagamos el amor en el balcón.

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción.
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor.

Ah, haa ha, ah, haa ha,
Dulce como el vino, salada como el mar,
princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad.

Hace calor, hace calor,
ella tiene la receta para estar mucho mejor.
Sin truco, sin prisa, me entrega su sonrisa
como una sacerdotisa del amor.

Luna de miel, luna de papel,
luna llena, piel canela, dame noches de placer.
A veces estoy mal, a veces estoy bien,
te daré mi corazón para que juegues con él.

Ah, ha ha, ah, haa ha,
Podrían acusarme, ella es menor de edad.
Iremos a un hotel, iremos a cenar,
pero nunca iremos juntos al altar.

dimecres, 17 d’agost de 2011

Molta calor



Fa molta calor, massa calor. Diuen que durarà TOTA la setmana. I n'estic farta. Em sent feixuga, pesada, cansada i desanimada. Volia fer moltes coses i no em sent amb forces. Catxis.

I perquè sé que tot això són futileses, i perquè sé que el món no s'acaba ni s'acabarà per ara, per molt que ens diguin certs predicadors catastrofistes, he cercat durant la breu treva que em dóna la fresqueta del matí alguna cosa que m'alleugerís.

Voilà, aquí la teniu! Van Morrison amb You make me feel so free. I a sobre, algú s'ha preocupat en posar-hi imatges marines per a acompanyar-la. Tot un encert.

PD.: reconec que no cercava aquesta cançó, sinó aquesta altra, Scandinavia, certament més refrescant. Però el que he trobat a Youtube no em convenç, malgrat els directes d'en Van són sempre fabulosos!

diumenge, 14 d’agost de 2011

Lluna d'agost


Ahir em vaig detenir a contemplar-la. Les siluetes de la palmera i el lledoner emmarcaven la lluna, la lluna d'agost. Contra tot pronòstic no em vaig sentir ni sola ni trista. Vaig sentir la seva bellesa. L'ensucrat Dean ho explica millor que jo...:




dilluns, 8 d’agost de 2011

Els bons vells temps



The good old days, de The Lodger, una de les cançons habituals d'Icatfm. Sempre m'anima escoltar-la.

Avui m'ha fet pensar en els meus vells bons temps i m'han vengut al cap excursions a la muntanya, dies de platja i rialles, sortides nocturnes, converses i confidències...; remuntant-me més en el temps, pens en les mega-trobades familiars, la facultat, els primers anys de feina.... Què queda de tot això? Doncs poca cosa.

Però, a dia d'avui, els buits deixats s'omplen amb algun nou escenari i també algunes noves companyies i, si bé no és el que esperava de la vida (per esser sincera, donava per fet que les coses anirien d'una altra manera) he de reconèixer que m'hi sent bé, que no en tenc queixa: es manté el que realment importa, amb incorporacions excepcionals al guió.

divendres, 5 d’agost de 2011

El desig de canvi fet cançó



De totes les versions que s'han fet de A change is gonna come, em qued amb la d'Aretha Franklin. No pretenc fer un comentari sexista però, per a mi, és qui més es creu la lletra i crec que és perquè és dona.

Canvi, li don moltes voltes a la parauleta i al concepte. Sempre estic pensant en hipotètics, improbables i desitjats canvis, a vosaltres també us passa? Feina, casa, sentiments...: ens envolten moltes coses susceptibles de canvi. I, sent objectius, som conscient que a la majoria és millor no tocar-la (l'experiència és un grau).

Però somniar no és delicte, no encara. I tampoc ho és identificar-se durant uns minuts amb el que canta Aretha...

A change is gonna come

Hi ha un vell amic
a qui una vegada li vaig sentir dir
una cosa que m'arribà al cor
i començava així.

Vaig néixer al riu,
en una petita tenda,
i com el riu,
he estat corrent des de llavors
sense parar.

Ell va dir que des de feia llarg temps venia,
però sé que el meu canvi està a punt d'arribar.

Ell va dir que ha estat una vida dura,
massa dura,
però tenc por a morir,
podria no tenir-lo si sapigués
que hi ha allà,
més enllà del cel.

Ve des de fa molt temps,
però sé que s'atraca el meu canvi.

Vaig, vaig anar amb el meu germà
i li vaig demanar:
"germà, per favor, pots ajudar-me?".
Ell digué, "bona germana meva,
m'agradaria però no puc",
i quan, quan vaig mirar entorn meu
jo havia fet una passa enrera
caiguent sobre els meus genolls.

Hi va haver ocasions en què vaig pensar
que no resistiria massa més
però d'alguna manera ara mateix crec
que som capaç, capaç de seguir endavant.
Te dic que ha estat molt de temps
i que ha estat un viatge costa amunt
tot el camí.

Però jo sé,
sé que el meu canvi arribarà.
Algunes vegades vaig haver de plorar tota la nit.
Sí, ho vaig fer.
Algunes vegades vaig haver de donar-me per vençuda
perquè allò que sabia que era equivocat.
Sí, ha estat un viatge costa amunt
Segur que ha estat un llarg camí
Sí, ho ha estat,
cada pas del camí.

Però jo crec
que aquesta nit arriba el meu canvi.
T'ho dic,
arriba el meu canvi.