dimarts, 13 de desembre de 2011

Caducitat vs. perdurabilitat



No sé perquè però avui m'ha pegat per pensar en què sembla que tot dugui data de caducitat. Des del iogurt que tenim a la gelera, passant per la gelera mateixa, fins arribar a nosaltres mateixos. La nostra època és la d'agafar i deixar les coses al vol, perquè tot va molt i molt ràpid: aves, jets, wifis, xats, la llista és però que molt llarga... Tot s'accelera per la senzilla raó que intentam abarcar aquest "tot".

Però, tanmateix, allò que realment importa SEMPRE és perdurable perquè ni caduca ni duu piles. Si volem, ho podem tocar amb la punta dels dits; si volem i si obrim els ulls per veure-ho. Exemples? Els que volgueu i, ehem, la majoria "nyonyos": l'amor envers els estimats i els amics, la il·lusió per allò que de bo ens aporta la vida ... Ah, que voleu exemples més concrets?  Cap problema: les postes de sol, el rum-rum dels meus moixos i ..., clar, cançons com aquesta.