dissabte, 5 de novembre de 2011

Pare i filla



Pare i filla sobre l'escenari.
Sense oblidar que la lletra és de la mare i la música del pare.

VESTIDA DE NIT
Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez
Veus: Sílvia Pérez Cruz i Càstor Pérez

Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que bonic! la cançó i tot el conjunt!
Una abraçada Xica!

Filadora