dimecres, 2 de novembre de 2011

El tercer home i l'amor als llibres

Háblame del tercer hombre, de José Carlos Llop (RBA, 2011, 2a. ed.) i El amor de mi vida, de Rosa Montero (Alfaguara, 2011), els dos darrers llibres que he llegit.

- - - - -
Háblame del tercer hombre, una novel·la narrada en primera persona per un nin que ho està deixant de ser, ambientada al 1949, en plena postguerra, on les úniques notes de color són aportades pel cinema i la música. Els ulls del nin ens mostren els primers encontres amb l'amor, amb el desamor, la mort, la mentida, la traïció i la desesperança. Una història que he sentit freda, si bé la pulcritud en l'ús del llenguatge i la mestria a l'hora de crear ambients ho compensen.

"Tu perteneces a una estirpe de solitarios, de personas que no son de ningún sitio i lo son de todos, aunque en todos perciban cierta sensación de extrañeza".

- - - - - -

El amor de mi vida, en canvi, és tot passió. La passió de Rosa Montero pels llibres, que són l'amor de la seva vida. En realitat, es tracta d'una selecció d'articles publicats a El País entre 1998 i 2010 i això fa que sigui de lectura desigual. He disfrutat a les totes llegint-lo: és com entrar dins un caleidoscopi de lletres, amb multitud d'històries, tant dels autors, com dels personatges, com dels llibres en sí mateixos. Els que més m'han enganxat, els articles dedicats a Conrad, Nabokov, Shelley i Las mil i una noches. Lo dit, un caleidoscopi.

"Para mi los libros son verdaderos talismanes. Me parece que, si tengo algo a mano para leer, puedo ser capaz de aguantar casi todo. Son un antídoto para el dolor, un calmante para la desesperación, un excitante contra el aburrimiento. Nunca me siento sola ni existen horas perdidas cuando puedo sumergirme en algún texto".

1 comentari:

Aineta ha dit...

El primer no l'he llegit, però entenc que com tot el que escriu en Llop és de gran qualitat literària, però fred, no emociona. El segon sembla engrescador.